Roure


Soc un record
No puc ser primavera
Ni roure encès

El verd i el groc
i la claror de l'ànima.
Un tacte tendre.
 

Comentaris

  1. No tot és blanc ni tampoc negre, entre mig la tendresa de l'ànima.
    Quins colors més macos té la teva foto!
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L’ànima pot contenir tots els colors.

      A la foto, colors de primavera autèntics. No podia simplement, deixar-los allà… me'ls vaig endur.

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  2. Hoy vuelve el calor, pero hemos tenido una magnífica semana de colores verdes.

    Salud.

    ResponElimina
  3. What a colour composition!
    Is that really an oak tree? ;-)
    La pau de la nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és un roure autèntic, en plena primavera… no pas ara mateix.
      Una abraçada , Sean.

      Elimina
  4. Aquest any la primavera s'ha allargat una mica, encara hi ha molta verdor, fins i tot en els camps de rostolls. Això sempre és positiu. El teu primer haiku fa pensar. Potser aquest record és el millor que ens pot passar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment un bon estiu, amb algunes pluges i sense massa calorada. Segurament que sí, que no és cap mala cosa, ser un record.

      Elimina
  5. Quines flors més bonques que té aquest roure. No se t'escapa cap detall, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenien un color que a tu tampoc se t'hauria escapat.
      El verd més groc que havia vist mai.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars