Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
No tot és blanc ni tampoc negre, entre mig la tendresa de l'ànima.
ResponEliminaQuins colors més macos té la teva foto!
Aferradetes, preciosa.
L’ànima pot contenir tots els colors.
EliminaA la foto, colors de primavera autèntics. No podia simplement, deixar-los allà… me'ls vaig endur.
Aferradetes, bonica.
Hoy vuelve el calor, pero hemos tenido una magnífica semana de colores verdes.
ResponEliminaSalud.
Aquí igual, hem estat fresquets fins avui…
EliminaSalut.
What a colour composition!
ResponEliminaIs that really an oak tree? ;-)
La pau de la nit, Carme.
Sí, és un roure autèntic, en plena primavera… no pas ara mateix.
EliminaUna abraçada , Sean.
Aquest any la primavera s'ha allargat una mica, encara hi ha molta verdor, fins i tot en els camps de rostolls. Això sempre és positiu. El teu primer haiku fa pensar. Potser aquest record és el millor que ens pot passar.
ResponEliminaDe moment un bon estiu, amb algunes pluges i sense massa calorada. Segurament que sí, que no és cap mala cosa, ser un record.
EliminaQuines flors més bonques que té aquest roure. No se t'escapa cap detall, Carme.
ResponEliminaTenien un color que a tu tampoc se t'hauria escapat.
EliminaEl verd més groc que havia vist mai.