Blanqueta de la col
Blanqueta, et vaig conèixer a casa de la Núria, no sabia si t'havia vist mai o no, però potser sí, de papallones blanques prou que n'havia vist alguna, diverses vegades.
Avui mateix, tot collint nespres amb la Joana, al mateix moment n'he vist dues, una bastant propera i l'altra més llunyana, totes dues blanques i en desaparèixer aquestes dues, immediatament dues més, aquest cop marrons, qui sap si eren brunes de bosc. No hi entenc gens de papallones, però tenen uns noms molt bonics.
Em passa com a tu. M'agradaria molt entendre-hi més de papallones.
ResponEliminaEncara que de la majoria no en sapiguem el nom, als caminants ens fan molta companyia.
Veure-les és un plaer per als sentits…
EliminaLa blanqueta del teu dibuix llueix ben maca, gairebé sembla que s'hi ha posat. Tot el contrari de les que veig jo, que tret d'una, no n'he sabut enxampar mai més cap amb la càmera, fugen quan em veuen. ;-)
ResponEliminaAixò sí, totes són precioses i se les veu tan àgils i petites, que t'entren ganes de tenir-les més a prop.
Aferradetes, preciosa.
Doncs, et passa com a mi, no les puc enxampar de cap manera… aquest dibuix evidentment és copiat d'una foto que no he fet jo.
EliminaAferradetes bonica
Una il·lustració ben bonica la que comparteixes, Carme !.
ResponEliminaSalut !.
Moltes gràcies, Artur!
EliminaAbraçades.
N'has fet un dibuix preciós. Molt maco, de veritat.
ResponEliminaPerò que la seva bellesa no ens faci oblidar que les larves d'aquesta papallona són una plaga que malmet els cultius de cols, d'aquí ve la seva denominació. Segur que els pagesos no se les miren de manera tan bucòlica. ;-)
Abraçades!!
De fet, en conèixer el nom, t'he de dir que m'ho temia… Per quina altra raó li podien haver donat aquest nom?
EliminaRes no és perfecte, com diu la guineu…
Abraçades Mc!
Preciosa aquesta blanqueta, Carme. Però sí que és cert això que diu en Mc, que malmeten els cultius de cols. No tothom està content doncs amb elles...
ResponEliminaI pel que fa a la bruna de bosc, n'hi ha una altra que s'hi assembla molt, la margenera comuna. Precisament diumenge en vaig veure una, de margenera, i la vaig poder fotografiar. Fins que no vaig arribar a casa i em vaig mirar i remirar bé la foto no vaig saber si era una bruna o una margenera (ja la compartiré al blog aquesta última).
Que bé que en vagis veient, aprenent-ne els noms i fent aquests dibuixos tan bonics.
Abraçades, Carme i gràcies per la menció.
Espero la margenera, doncs, una altra que coneixeré. Gràcies, Núria per tantes informacions!
EliminaAbraçades.
Ahora todas las mañanas me encuentro con ellas, están por todos lados.
ResponEliminaSalud.
Fa il·lusió veure-les…
EliminaSalut.
També les roselles són un defecte dels camps, els pagesos no les hi volen pas. I són tan maques!
ResponEliminaTens raó, res no és perfecte ni és al gust de tothom.
Elimina