Blanqueta de la col
Blanqueta, et vaig conèixer a casa de la Núria, no sabia si t'havia vist mai o no, però potser sí, de papallones blanques prou que n'havia vist alguna, diverses vegades.
Avui mateix, tot collint nespres amb la Joana, al mateix moment n'he vist dues, una bastant propera i l'altra més llunyana, totes dues blanques i en desaparèixer aquestes dues, immediatament dues més, aquest cop marrons, qui sap si eren brunes de bosc. No hi entenc gens de papallones, però tenen uns noms molt bonics.
Em passa com a tu. M'agradaria molt entendre-hi més de papallones.
ResponEliminaEncara que de la majoria no en sapiguem el nom, als caminants ens fan molta companyia.
La blanqueta del teu dibuix llueix ben maca, gairebé sembla que s'hi ha posat. Tot el contrari de les que veig jo, que tret d'una, no n'he sabut enxampar mai més cap amb la càmera, fugen quan em veuen. ;-)
ResponEliminaAixò sí, totes són precioses i se les veu tan àgils i petites, que t'entren ganes de tenir-les més a prop.
Aferradetes, preciosa.
Una il·lustració ben bonica la que comparteixes, Carme !.
ResponEliminaSalut !.