Històries d’abans


En Miquel tornava cap a casa amb l'ase ben carregat de llenya per encendre el forn.  Estava content i de bon humor, perquè havia acabat la feina força aviat i tindria temps, encara de fer moltes coses.

Pel camí va trobar en Bernat, el fill del terratinent, que no havia ajupit mai l'esquena,  i  va voler burlar-se una mica d'en Miquel,  que era de la seva edat i es coneixien des de petits i sempre havia tingut ganes de fer-li la guitza. 

-  Què, Miquel, treballant de valent, oi? 
- Sí i ben content de poder-ho fer,  que encara em queda molta feina a casa.
- Si d'això en dius treballar...  noi...  el que fa tota la feina es el teu ase Rovellat. Tu poca cosa has fet.
- Mira et faré una juguesca,  ara vens i pesarem la llenya que he dut.  Si demà, a la mateixa hora, tu portes a casa meva la mateixa quatitat de llenya i que sigui seca, et faig el pa de tot l'any sense pagar.  I si no la portes, aleshores tu em regales un  carro per a poder carretejar les coses més còmodament.

Em Bernat ho va donar per fet.  L'endemà  de bon matí en Bernat mig adormit va anar a buscar l'ase Rovellat per endur-se'l a fer llenya.  Però  no sabia ni quina llenya havia de buscar,  va perdre un munt de temps mirant de trobar una llenya que s'assemblés a la que duia en Miquel ahir.  Quan li va semblar que la trobava,  va agafar un mal d'esquena  que no havia tingut mai d'intentar tallar-la per a poder-la posar damunt del ruc.  I  allò que ell s'imaginava més fàcil, li va resultar quasi impossible,  col·locar-ho tot de manera que no li caigués, que no fes mal al ruc i que n'hi capigués tanta com ahir.  Però li va semblar que ho havia aconseguit.

Quan va arribar a can Miquel,  i es va girar a mirar el ruc i a ensenyar amb orgull fatxenda que havia aconseguit portar prou llenya,  va veure que només quedaven quatre tronquets escadussers i que tota la llenya s'havia perdut pel camí.  

Així que en Miquel  va aconseguir un carro nou...  o no, perquè  en Bernat no va mantenir la seva paraula, però va aconseguir que es deixés de ficar mb ell i que el deixés en pau.  Potser fins i tot era un millor regal. 

Comentaris

  1. A sobre de gandul, en Bernat no té paraula. Però com que és el fill del terratinent, no cal que s'amoïni per res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit, a ell totes li ponen i no li pasarà res per ser gandul i mentider.

      Elimina
  2. Totes les feines són fàcils... quan les fan els altres.

    Que en Bernat no compliria la seva paraula respecte al carro, era tan clar com que, en cas contrari, hauria exigit tot el pa de la juguesca sense perdonar ni una engruna. Quan fas tractes amb aquesta classe de gent que es creu per damunt dels altres, sempre tens les de perdre. Potser sí que en Miquel hi ha sortit guanyant, si ha aconseguit treure-se'l de sobre.

    La història potser és d'abans, però com en tots els bons contes també en podem treure una lliçó ben actual.

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com m'agrada la teva primera frase! És tan certa!
      Moltes gràcies, Mc!
      Abraçades.

      Elimina
  3. En conec uns quants i no són fills de cap terratinent. Els hi agrada riure's de la bona gent i sempre se'n surten amb la seva... Però aquest cop, tot i no cumplir amb lo promès, s'ha emportat la millor lliçó i no crec que el molesti més, suposant que es recordarà del mal d'esquena cada cop que s'hi vulgui apropar...

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que li durés uns quants dies el mal d'esquena... sobretot perquè li quedi ben gravat a la memòria.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  4. Fa poc algú que conec deia que algun dia es posaria a fer versos com jo, com si fos tan fàcil. Però quan va provar de fer un microrelat en un curset que va fer es va donar que no és gens fàcil, no se'n va sortir, i aleshores, perquè qui no les pot haver diu que són verdes, va dir que això dels microrelats és una moda actual que no l'interessa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona, aquesta anècdota, Helena!

      Fàcil, fàcil, com diu en McAbeu només ho són les feines (o poemes o microrelats), si les fa un altre. Fins que no ens hi posem, no sabem el que costa.

      Elimina
  5. A man and a donkey know more than a man. / Un home i un ruc saben més que un home. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt aquesta frase. La trobo encertada i certa.
      Una abraçada, Sean.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars