Històries d’abans

En Miquel tornava cap a casa amb l'ase ben carregat de llenya per encendre el forn.  Estava content i de bon humor, perquè havia acabat la feina força aviat i tindria temps, encara de fer moltes coses.

Pel camí va trobar en Bernat, el fill del terratinent, que no havia ajupit mai l'esquena,  i  va voler burlar-se una mica d'en Miquel,  que era de la seva edat i es coneixien des de petits i sempre havia tingut ganes de fer-li la guitza. 

-  Què, Miquel, treballant de valent, oi? 

- Sí i ben content de poder-ho fer,  que encara em queda molta feina a casa.

- Si d'això en dius treballar...  noi...  el que fa tota la feina es el teu ase Rovellat. Tu poca cosa has fet.

- Mira et faré una juguesca,  ara vens i pesarem la llenya que he dut.  Si demà, a la mateixa hora, tu portes a casa meva la mateixa quatitat de llenya i que sigui seca, et faig el pa de tot l'any sense pagar.  I si no la portes, aleshores tu em regales un  carro per a poder carretejar les coses més còmodament.

Em Bernat ho va donar per fet.  L'endemà  de bon matí en Bernat mig adormit va anar a buscar l'ase Rovellat per endur-se'l a fer llenya.  Però  no sabia ni quina llenya havia de buscar,  va perdre un munt de temps mirant de trobar una llenya que s'assemblés a la que duia en Miquel ahir.  Quan li va semblar que la trobava,  va agafar un mal d'esquena  que no havia tingut mai d'intentar tallar-la per a poder-la posar damunt del ruc.  I  allò que ell s'imaginava més fàcil, li va resultar quasi impossible,  col·locar-ho tot de manera que no li caigués, que no fes mal al ruc i que n'hi capigués tanta com ahir.  Però li va semblar que ho havia aconseguit.

Quan va arribar a can Miquel,  i es va girar a mirar el ruc i a ensenyar amb orgull fatxenda que havia aconseguit portar prou llenya,  va veure que només quedaven quatre tronquets escadussers i que tota la llenya s'havia perdut pel camí.  

Així que en Miquel  va aconseguir un carro nou...  o no, perquè  en Bernat no va mantenir la seva paraula, però va aconseguir que es deixés de ficar mb ell i que el deixés en pau.  Potser fins i tot era un millor regal.