Relats conjunts de febrer: Esmorzar
_At_Breakfast.jpg)
(Зінаїда Євге́нівна Серебряко́ва (Zinaïda Ievhénivna Serebriakova). За завтраком. 1914)
- Mare, saps quan em van convidar a casa l'Ivan?
- Sí, la setmana passada.
- M'ho vaig passar molt bé, però no vull anar-hi més.
- Per què no hi vols anar més, si t'ho vas passar bé?
- Perquè no vam esmorzar i jo vull esmorzar.
- Com que no vau esmorzar? Vols dir que al matí us vau llevar i no vau menjar res?
- Sí que vam menjar, però no era esmorzar. Ells, a casa seva, al matí en comptes d'esmorzar, sopen i al vespre tornen a sopar. I jo vull esmorzar. La sopa no és esmorzar!
Ha ha ha, good one, Carme!
ResponEliminaMoltes gràcies, Sean!
EliminaEl teu (o la teva) protagonista té tota la raó del món. La sopa, com el seu nom indica, és per sopar. Si no hi ha més remei, la podem acceptar per dinar. Però, de cap manera per esmorzar... només faltaria. Fa bé de no voler tornar més a ca l'Ivan, no són de fiar aquella família. :-DD
ResponEliminaMolt bo, m'has fet riure.
Abraçades!!
Qui es podria fiar d'una família que sopen en lloc d'esmorzar... s'ha de ser ben estrany... he, he, he...
EliminaMoltes gràcies, Mc!
Abraçades!
He, he, he!... la lògica dels nens és irrefutable. ;-)
ResponEliminaBen trobat, Carme.
Aferradetes!!
Moltes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, preciosa!
Esperem que, aquest nen no vagi a viure a Mallorca o Menorca...
ResponEliminaHo dic perquè li diran d'anar a "berenar" a l'hora de dinar ;-P
(i si no és així, ja em corregirà na Paula)
Molt bo el relat (as usual).
Abraçades enormes, Carme
Em sembla que mentre no li donin sopa... ja estarà prou content. 😁
EliminaMoltes gràcies, poeta.
Abraçades de tornada.
Hahaha... aquest noiet té les idees ben clares !! : DD
ResponEliminaBon cap de setmana !!
Moltes gràcies, Artur!
EliminaBon cap de setmana!
Pues que conste que yo alguna vez he tomado sopa en el desayuno.
ResponEliminaBesos.
A mi m'encanta la sopa, tot i que no la menjo a l'esmorzar, però hi ha molts i moltes Mafaldes pel món.😂
EliminaUna abraçada.
A mi la sopa, l'escudella, no m'agrada ni per sopar! Només la tolero. I el que si que no suporto són les cremes de verdura. He llegit alguna vegada que no hi ha pràcticament ningú que no tingui alguna mania. I les coses bones i les manies són el primer que s'aprèn.
ResponEliminaJo era tan feliç de petita quan em convidàven a casa la meva millor amiga, que encara que m'haguessin donat sopa per esmorzar hauria repetit.
Segurament que pràcticament ni hi ha ningú que no tingui alguna mania. Els gustos (amb el menjar o altres coses) poden canviar amb els anys, les manies són més difícls de canviar.
Elimina