Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Relats d'estiu de la Carme. Juliol: Refugi de muntanya
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Espera pacient perquè sap que ja no falta gaire perquè aquest mirall es torni a recompondre. Potser cada cop més a empentes i rodolons, però el cicle de la natura encara va funcionant... de moment. ;-)
ResponEliminaM'agraden molt aquests dibuixos en blanc i negre.
Abraçades!!
Esperem que sí i que o bé l'hivern o bé la primavera ens portin pluges com seria habitual si els cicles funcionessin adequadament.
EliminaMoltes gràcies, Mc!
Abraçades.
Què bonics aquests dibuixos en blanc i negre, nina!
ResponEliminaEspero, com el pont, que passin aquest "miralls" trencats, per tornar a somriure.
Aferradetes, preciosa.
M'alegro que t'agradin, Paula!
EliminaA veure si es reparen els miralls trencats. Esperem-ho.
Aferradetes, preciosa.
Els ponts tenen dret a ser presumits.
ResponEliminaDoncs sí, i a més a més del dret que hi tenen, la majoria són bonics o soc jo que els hi trobo...
EliminaBueno pero que no llueva mucho la semana que viene, por lo menos hasta que esté de vuelta.
ResponEliminaNo pateixis, Erik, que ja sembla bastant impossible que aquí plogui molt... segur que no. Bona estada a Catalunya.
EliminaUn bon desig !. Confiem que ho pugui veure ben aviat i que duri !!.
ResponEliminaSalut :)
Esperem que sí, que no ens falti mai el tresor de l'aigua.
EliminaSalut, Artur!
Els aiguaforts em sembla que també són en blanc i negre.
ResponEliminaPenso que "sentir el so lleuger/ d'aquest mirall il·lés, quan és feliç" seria el que fas amb els poemes.
Els aiguaforts, si no m'equivoco és una manera de fer gravats amb planxes metàl·liques que es posen n un àcid. Segurament que la majoria són en blanc i negre, però també poden ser amb altres tintes. Sí que acostumen a ser d'un sol color, això sí.
EliminaEl meu dibuix és fet amb retolador negre i res més.
Gràcies, Helena.