Miralls trencats
en mil bocins d'aigua
aturada en el seu fluir.
El pont, pacient
espera veure de nou
la seva imatge sencera
i sentir el so lleuger
d'aquest mirall il·lés, quan és feliç.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
Espera pacient perquè sap que ja no falta gaire perquè aquest mirall es torni a recompondre. Potser cada cop més a empentes i rodolons, però el cicle de la natura encara va funcionant... de moment. ;-)
ResponEliminaM'agraden molt aquests dibuixos en blanc i negre.
Abraçades!!
Esperem que sí i que o bé l'hivern o bé la primavera ens portin pluges com seria habitual si els cicles funcionessin adequadament.
EliminaMoltes gràcies, Mc!
Abraçades.
Què bonics aquests dibuixos en blanc i negre, nina!
ResponEliminaEspero, com el pont, que passin aquest "miralls" trencats, per tornar a somriure.
Aferradetes, preciosa.
M'alegro que t'agradin, Paula!
EliminaA veure si es reparen els miralls trencats. Esperem-ho.
Aferradetes, preciosa.
Els ponts tenen dret a ser presumits.
ResponEliminaDoncs sí, i a més a més del dret que hi tenen, la majoria són bonics o soc jo que els hi trobo...
EliminaBueno pero que no llueva mucho la semana que viene, por lo menos hasta que esté de vuelta.
ResponEliminaNo pateixis, Erik, que ja sembla bastant impossible que aquí plogui molt... segur que no. Bona estada a Catalunya.
EliminaUn bon desig !. Confiem que ho pugui veure ben aviat i que duri !!.
ResponEliminaSalut :)
Esperem que sí, que no ens falti mai el tresor de l'aigua.
EliminaSalut, Artur!
Els aiguaforts em sembla que també són en blanc i negre.
ResponEliminaPenso que "sentir el so lleuger/ d'aquest mirall il·lés, quan és feliç" seria el que fas amb els poemes.
Els aiguaforts, si no m'equivoco és una manera de fer gravats amb planxes metàl·liques que es posen n un àcid. Segurament que la majoria són en blanc i negre, però també poden ser amb altres tintes. Sí que acostumen a ser d'un sol color, això sí.
EliminaEl meu dibuix és fet amb retolador negre i res més.
Gràcies, Helena.