Tardor
A la tardor, les fulles cauen i canvien els colors, un cop i un altre, del verd al groc, del groc al marró cada vegada més fosc. També s'assequen, fins que acaben essent pols. I no obliden mai, ni quan són ja pols, tot allò que van ser, tot allò que van viure, tot allò que van estimar. Recorden i estimen per sempre el sol, i el vent i la pluja que les va ajudar a viure i estimen el lloc, el bosc, els arbres i les persones que s'hi van apropar. No, res no s'oblida quan és de veritat.
Avui no tinc paraules, tot i així entenc tot el que dius i com ens ho mostres.
ResponEliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, ninona.
Moltes gràcies, a tu, per venir fins aquí i per deixar paraules i tendresa.
EliminaAferradetes preciosa
Llei de vida ! .... sent pols ,acabarem .
ResponEliminaUna abraçada !.
Fulles i persones. Tots acabarem igualats…
EliminaUna abraçada
Em passa igual que la Paula, no tinc paraules però ho entenc.
ResponEliminaSubstituint algun mot, la cançó avui la posen els de la "Ludvig Band". Amb humor.
"Avui ens ha deixat, però digue'm si saps qui serà el següent
S'ha mort la fulla més vella del poble! S'ha mort!
Hem d'honrar-la, l'hem de recordar
hem de mantenir viu el record.
S'ha mort la fulla més vella del poble! S'ha mort!
I és segur que tots hem de córrer la mateixa sort."
No conec aquesta cançó de la fulla més vella del poble, és molt encertada per al meu post… moltes gràcies per portar-la fins aquí. A la meva fulla li ha agradat molt i s'ha sentit ben acompanyada i jo també, ja que com diu la cançó “tots hem de córrer la mateixa sort''
EliminaEl títol de la cançó de "La Ludwig Band" és: S'ha mort l'home més vell d'Espolla
EliminaEarth to earth, ashes to ashes, dust to dust ...
ResponEliminaAl final de tot no serem gaire diferents d'una fulla.
Elimina'Res no s'oblida quan és de veritat'. És ben cert això i ho és, fins i tot, quan la memòria ens falla o quan ja no hi som perquè aquest pòsit "de veritat" sí que continua sent-hi.
ResponEliminaUna forta abraçada, Carme!
M'agrada molt això que dius, és com que alguna cosa sempre queda de tot allò que hem estimat.
EliminaAbraçades, Mc!
Com ja et vaig comentar m'agrada molt com t'ha quedat la fulla, l'has sabut plasmar molt bé.
ResponEliminaI el text que hi has afegit és ben adient, estic d'acord que quan allò ha estat de veritat, quan els sentiments són sincers, queden per sempre dins nostre.
Una abraçada, Carme
Moltes gràcies a tu, Núria, pel model i per la inspiració.
EliminaEls sentiments importants, sempre queden, sí.
Una abraçada, bonica!
"Que sols acaba el que no ha existit mai". I només el que recordes és que ha valgut la pena, generalment. Però si recordéssim tot el que hem viscut, no ens cabria al cap. El saber sí que ocupa espai. Ja va bé que la memòria falli una mica, com escrivint en una pissarra en la qual s'hi ha passat un borrador massa vegades.
ResponEliminaLa memòria és selectiva, afortunadament. Hi ha coses que recordem molt i en canvi, moltes més les oblidem amb el temps.
Elimina