Sant Pere de Montgrony
Volia descansar una estona en un prat que hi ha al darrere de l'ermita. El recordava més llarg i més ample, i no ho és. És un bonic bocinet de prat envoltat de bosc per tot arreu, tret del costat de l'ermita.
Però hi era ella, asseguda i contemplativa. Allà al bell mig, de cara al bosc. No m'hi vaig quedar, per no molestar. Ella havia arribat primer. Però des d'un bon tros lluny, si que me la vaig mirar per intentar endevinar què hi feia i com estava. Vaig connectar totes els antenes.
Estava en calma, buscant la placidesa perduda en una trista història. S'estava adonant de com podia estar bé amb ella mateixa. Sense més, bé, sí, amb la natura per companya. Les margarides no se la miraven pas, es bastaven a elles mateixes. "Està bé, ho aprenc, així mateix." es va prometre.
¡Maravilloso!
ResponEliminaEstá en la mejor delas compañías.
Un abrazo
A vegades ens costa de reconèixer que nosaltres mateixos som la millor companyia, però és així.
EliminaAbraçades
En aquests espais tranquils és quan un se n'adona de les coses importants de la vida, no hi ha millor companyia que la d'un mateix.
ResponEliminaM'encanta aquest trosset de natura.
Aferradetes, preciosa.
És ben bé així i ens hem de parar per notar-ho.
EliminaMoltes gràcies, Paula!
Aferradetes, preciosa.
Corona el petit turó,
ResponEliminaaquella ermita vella,
refugi de tantes pors,
que a la seva vora
volaven lluny.
Té al costat un bosc silent,
que el vent fa parlar
i al bell mig un petit prat
on descobrí l’amor
entre roselles i margarides,
un primer petó,
una mà agafant una altra mà
i rere tot allò que descobria,
el bosc ho amagava
i l’ermita vigilava.
Has fet tota la història, en poquets versos.
EliminaMoltes gràcies qui sap si....
;-)
ResponEliminaNietzsche comes to my mind.
"Only those having chaos in their heart will be able to give birth to a dancing star."
És una frase preciosa. Moltes gràcies per compartir-la!
EliminaUna abraçada
El meu pare, fa uns seixanta anys va fer una fotografia, amb la seva "Regula" i tota la vida ha estat penjada al pis on vaig néixer. La foto té el mateix enquadrament que la teva aquarel·la.
ResponEliminaAvui mateix he anat a viistar la mare i encar la té penjada al lloc de sempre.
És cert que el prat del darrere de l'ermita, abans era més gran. Molt més gran i el del davant també.
El bosc i els boixos s'han ensenyorit dels prats i, si algú no ho saokuciona, acabaran desapareixent.
I jo que em pensava que la meva memória em fallava… i que potser el prat sempre havia estat així de petit, però tens raó el bosc i els matolls van ocupant territori i aquesta ermita abans tenia "el seu espai". Ara se la veu més envoltada.
EliminaSigui com sigui un lloc fantàstic.
Encara que les margarides no et mirin pots ser feliç.
ResponEliminaÉs una cosa que va aprendre d'elles...
Elimina