Fontanilles
Havia amagat algunes penes i algunes enyorances darrera la vella tanca de canyes. Ningú no les va trobar.
Així que, un temps més tard va amagar-hi els tresors, segura que tothom passaria de llarg i no els buscaria, mai, en aquest lloc.
Tothom preferia mirar les roses.
I ningú, ni una sola persona, no va sospitar que les roses eren una mena de conseqüència de tot allò que havia quedat amagat.
¡Anda tú!!
ResponEliminaSalud.
Ja veus... sorpreses! 😂
EliminaI és que el roser es feia mirar... qui ho hagués dit! ;-)
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
A vegades les combinacions de la vida són estranyes.
EliminaA mi em va agradar aquesta parella tan diversa, la tanca de canyes i el roser.
Aferradetes, Paula!
El roser reparteix, en les seves diferents parts, les diferents emocions: les espines esgarrinxen penes i enyorances i les flors, amb la seva fragància de rosa i el seu color, ens mostren els tresors amagats.
ResponEliminaQuina interpretació més maca, Xavier! Moltes gràcies!
EliminaEn un primer cop d'ull a la foto, he pensat que el roser no només despista amb la seva bellesa als buscadors de tresors sinó que també els serveix de barrera perquè amb les seves espines tanca l'únic pas que hi podria haver.
ResponEliminaPerò després, l'última frase del teu escrit m'ha fet canviar d'idea i ara crec que potser el que passa realment és que el verdader tresor és el mateix roser. Ja diuen que per amagar bé una cosa, no hi ha res com deixar-la ben a la vista.
Abraçades!!
Com m'agraden les vostres interpretacions. Aquesta teva és esplèndida.
EliminaMoltes gràcies, Mc! Abraçades.
Volia guardar records,
ResponEliminarecords que li pesaven,
pensà deixar-los rere una tanca
que pogués moure fàcilment
per omplir-ho quan calgués.
Va omplir de records el refugi,
pensà on els podria guardar,
aixecà un mur de pedra,
sota ell enterrà el més estimats,
que ningú se’ls podés quedar.
Ja era vell, els record repetits,
sense força només
podia tirar-hi terra per sobre
i per dissimular plantà la flor
que més li agradava
i que cada sant Jordi li havia regalat.
Ara el roser floreix i grana,
ell com no, envelleix,
mirant on té guardats
tots els records que li han quedat.
Envellim i ens omplim de records... mentre el món se'ns va fent petit.
EliminaLa millor manera d'amagar una cosa, és deixar-la en un lloc ben a la vista !.... i si les roses si afegeixen , encert segur ! :)
ResponEliminaSalut !!.
El roser és un bon vigilant i guarda molts secrets...
EliminaSalut, Artur!
Les va amagar en els poemes!
ResponEliminaSegurament...
Elimina