Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
La porta de retalls que, ara dibuixada, ja és un retall més d'aquesta gran Col·lecció de Moments que tant ens agrada compartir.
ResponEliminaBon cap de setmana!
Em pasa sovint que penjo imatges que m'agraden i que després les dibuixo. I doncs... les torno a posar...
EliminaMoltes gràcies, Mc!
He estat un gran cap de setmana. Bona setmana!
Qualsevol petit detall que ens trobem, poden dur-nos cap a un record.
ResponEliminaSalut ;)
Moltes gràcies, Artur!
EliminaSalut! :)
En general, crec que ho fem quan ens fem grans.
ResponEliminaOriginal i molt bonica aquesta porta.
Aferradetes, nina.
Si aprenem a fer-ho a,b els anys...
EliminaAferradetes, bonica!
Ui, que maco! Jo també ho faig a vegades, de fer un nou poema sobre la mateixa imatge. Mai no en tinc prou.
ResponEliminaSí, i tant! no importa repetir imatge.
EliminaEn aquest cas (i en molts d'altres casos) la repetició és dibuixada.
Ha! Now I found the word I was looking for: A lovely "patchwork door"!
ResponEliminaSí, és ben bé això! Gràcies!
EliminaPedaç a pedaç,
ResponEliminas’omple la lluna de tu.
Pedaç a pedaç.
qui sap si...
A poc a poc
Eliminael camí es fa lleuger
vivint de somnis.
Camí de somnis,
Eliminasón somnis d’enyoraments,
venen lentament.
qui sap si...