Les escletxes de Papiol

Veiem una petita escletxa,

ens hi endinsem amb els ulls ben oberts,

com en una aventura apassionant.

Perdem el món de vista, momentàniament.

Instants petits.

Instants immensos.

Comentaris

  1. Tot i que si l'escletxa és massa petita ens hi podem quedar encallats, és ben cert que no volem mai perdre l'oportunitat d'aprofitar el que pot semblar una sortida.

    No coneixia aquestes escletxes del Papiol, sembla un lloc ben maco per anar-hi d'excursió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, no n'hi ha pas gaires ni és res de molt exepcional, però un curiositat natural ben maca, sí que ho és. És una mena de turó bastant pedregós que té algunes d'aquestes escletxes per on es pot passar.

      Elimina
  2. Tenen un misteri que enganxa, sobretot les petites que és on més intriga hi ha.
    La natura ens sorprèn cada dia.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha llocs on jo no matreviria a passar-hi per por de quedar encallada, però hi ha gent que hi passa, per llocs ben estrets!

      lanatura sempre té la seva màgia.

      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  3. No ho conec, però m'ho fas veure de manera apassionant, Carme! Aquests instants petits, però immensos... No n'hauríem de deixar passar cap.
    Abraçada!

    ResponElimina
  4. Com més petits més immensos, els instants. Benedetti deia en un poema, aproximadament, que és gairebé llei universal, que els amors més breus són els més eterns.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí pot ser, a vegades va així, encara que potser no sempre. Hi pot hhaver instants petits molt immensos i gratificants i d'altes que no ho siguin. Depèn de tantes coses!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars