Les escletxes de Papiol
Veiem una petita escletxa,
ens hi endinsem amb els ulls ben oberts,
com en una aventura apassionant.
Perdem el món de vista, momentàniament.
Instants petits.
Instants immensos.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Me encanta ese lugar.
ResponEliminaUn abrazo
És interessant, sí!
EliminaUna abraçada
Tot i que si l'escletxa és massa petita ens hi podem quedar encallats, és ben cert que no volem mai perdre l'oportunitat d'aprofitar el que pot semblar una sortida.
ResponEliminaNo coneixia aquestes escletxes del Papiol, sembla un lloc ben maco per anar-hi d'excursió.
Sí, no n'hi ha pas gaires ni és res de molt exepcional, però un curiositat natural ben maca, sí que ho és. És una mena de turó bastant pedregós que té algunes d'aquestes escletxes per on es pot passar.
EliminaTenen un misteri que enganxa, sobretot les petites que és on més intriga hi ha.
ResponEliminaLa natura ens sorprèn cada dia.
Aferradetes, nina.
Hi ha llocs on jo no matreviria a passar-hi per por de quedar encallada, però hi ha gent que hi passa, per llocs ben estrets!
Eliminalanatura sempre té la seva màgia.
Aferradetes, preciosa!
Instants viscuts.
ResponEliminaBen bé això, Xavier!
EliminaNo ho conec, però m'ho fas veure de manera apassionant, Carme! Aquests instants petits, però immensos... No n'hauríem de deixar passar cap.
ResponEliminaAbraçada!
A aprofitar-los tots, Teresa!
EliminaUna abraçada.
Beautiful blog
ResponEliminaPlease read my post
ResponEliminaCom més petits més immensos, els instants. Benedetti deia en un poema, aproximadament, que és gairebé llei universal, que els amors més breus són els més eterns.
ResponEliminaSí pot ser, a vegades va així, encara que potser no sempre. Hi pot hhaver instants petits molt immensos i gratificants i d'altes que no ho siguin. Depèn de tantes coses!
Elimina