Posta de sol sobre Barcelona

Montjuïc sembla de joguina.

La torre de Collserola, també.

El sol sempre tan potent:

Pintor espontani 

d'aquarel·les ràpides i efímeres 

sobre el cel  i la ciutat.




Comentaris

  1. Ben cert, en un vist i no vist ja no hi és,
    però et queda per sempre a la retina.

    Aferradetes per un dia fred, nina.🥶

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les postes de sol perduren en la nostra ment o en el nostre esperit, com si fóssim el Petit Príncep.

      Aferradetes, nina, aquí també fa molt fred.

      Elimina
  2. La dita es va complir:
    "Cel rogent, pluja o vent" amb neu de propina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja fa uns quants dies d'aquesta posta de sol... però les dites no fallen.

      Aquest any la de la Candelera també ds'ha complert amb precisió.

      Elimina
  3. Pues hoy lo he visto lleno de nieve

    ResponElimina
  4. Si tens ànima d'artista, pots fer fotos fantàstiques arreu del país, sigui muntanya o plana, de ciutats o plenes de verdor, que el sol s'amaga
    cada dia, i sovint ens deixa bocabadats, d'emoció!!!
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  5. Aquesta personificació del sol és molt ben trobada! I amb aquests núvols rogencs s'escau molt de parlar d'aquarel·les.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars