Posta de sol sobre Barcelona
Montjuïc sembla de joguina.
La torre de Collserola, també.
El sol sempre tan potent:
Pintor espontani
d'aquarel·les ràpides i efímeres
sobre el cel i la ciutat.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Ben cert, en un vist i no vist ja no hi és,
ResponEliminaperò et queda per sempre a la retina.
Aferradetes per un dia fred, nina.🥶
Les postes de sol perduren en la nostra ment o en el nostre esperit, com si fóssim el Petit Príncep.
EliminaAferradetes, nina, aquí també fa molt fred.
La dita es va complir:
ResponElimina"Cel rogent, pluja o vent" amb neu de propina.
Ja fa uns quants dies d'aquesta posta de sol... però les dites no fallen.
EliminaAquest any la de la Candelera també ds'ha complert amb precisió.
Pues hoy lo he visto lleno de nieve
ResponEliminaSí, i tant! Aquestes fotos no són pas d'avui!
EliminaSi tens ànima d'artista, pots fer fotos fantàstiques arreu del país, sigui muntanya o plana, de ciutats o plenes de verdor, que el sol s'amaga
ResponEliminacada dia, i sovint ens deixa bocabadats, d'emoció!!!
Bona nit, Carme.
Moltes gràcies M Roser!
EliminaBon vespre.
Aquesta personificació del sol és molt ben trobada! I amb aquests núvols rogencs s'escau molt de parlar d'aquarel·les.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
Elimina