Lletres i fils de febrer



Un matí emboirat de tardor vam pujar a Castellsapera, de la Serra de l'Obac.
La plana no es veia, la boira ho cobria tot.  Era talment un mar de núvols que feia goig de veure.

I a sobre d'aquest mar, com si fos un immens vaixell que surés damunt de l'aigua,  apareixia el regal:  la muntanya de Montserrat navegant atrevida damunt la boira. 







Comentaris

  1. Veure un mar de núvols des de dalt sempre és un espectacle magnífic, però si a més hi afegim Montserrat l'escena es converteix, efectivament, en un gran regal per a la vista. El teu text tan ben il·lustrat, m'ha permès imaginar-m'ho. Gràcies!

    ResponElimina
  2. És molt curiós mirar per damunt els niguls, sembla com si no fossis d'aquest planeta i imaginar que Montserrat és com un vaixell, ja és tot un gran regal.
    Els teus dibuixos m'hi han apropat més.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els dibuixos estan agafats demassa a prop, perquè es perd la imatge del Montserrat-vaixell que vaig veure jo... però tot no es pot tenir i en aquell moment es veu que em va semblar millor fer-ho així.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. Una bonica imatge que la muntanya ens regala de tant en tant.
    Ben trobat, Carme :)

    ResponElimina
  4. Que bé que ho has dibuixat, Carme. Montserrat sempre és un regal per a la vista, si a més hi afegim la boira, adquireix un aspecte encara més bell, més màgic i misteriós.
    El teu text amb aquestes imatges són un gran regal per la proposta d'aquest mes.

    Moltes gràcies, Carme, una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Montserrat sempre és un regal, màgic a més a més. Té tanta màgia, aquesta muntanya, que no pararia de mirar-la. Des del carrer de casa, la veig i el perfil del pendent dret fa la forma de la cara de la Verge. Em sembla un privilegi poder veure-la sempre, encara que sigui de lluny.

      Moltes gràcies a tu, Núria! Una abraçada.

      Elimina
  5. M'ha agradat molt aquesta descripció en forma de prosa poètica... i els dibuixos són molt originals.
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M’alegro que t'hagi agradat, M Roser. Moltes gràcies!

      Elimina
  6. Mai no en tinc prou de mirar-me Montserrat anant en tren a Manresa, com un personatge d'Una habitació amb bona vista deia de la bellesa de Florència.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars