Lletres i fils de febrer
La plana no es veia, la boira ho cobria tot. Era talment un mar de núvols que feia goig de veure.
I a sobre d'aquest mar, com si fos un immens vaixell que surés damunt de l'aigua, apareixia el regal: la muntanya de Montserrat navegant atrevida damunt la boira.
.jpg)
Veure un mar de núvols des de dalt sempre és un espectacle magnífic, però si a més hi afegim Montserrat l'escena es converteix, efectivament, en un gran regal per a la vista. El teu text tan ben il·lustrat, m'ha permès imaginar-m'ho. Gràcies!
ResponEliminaGràcies a tu, Mc!
EliminaÉs molt curiós mirar per damunt els niguls, sembla com si no fossis d'aquest planeta i imaginar que Montserrat és com un vaixell, ja és tot un gran regal.
ResponEliminaEls teus dibuixos m'hi han apropat més.
Aferradetes, nina.
Els dibuixos estan agafats demassa a prop, perquè es perd la imatge del Montserrat-vaixell que vaig veure jo... però tot no es pot tenir i en aquell moment es veu que em va semblar millor fer-ho així.
EliminaAferradetes, bonica!
Una bonica imatge que la muntanya ens regala de tant en tant.
ResponEliminaBen trobat, Carme :)
Sí, és molt bonica de veure.
EliminaGràcies, Artur!
Salut!
Que bé que ho has dibuixat, Carme. Montserrat sempre és un regal per a la vista, si a més hi afegim la boira, adquireix un aspecte encara més bell, més màgic i misteriós.
ResponEliminaEl teu text amb aquestes imatges són un gran regal per la proposta d'aquest mes.
Moltes gràcies, Carme, una abraçada!
Tens raó, Montserrat sempre és un regal, màgic a més a més. Té tanta màgia, aquesta muntanya, que no pararia de mirar-la. Des del carrer de casa, la veig i el perfil del pendent dret fa la forma de la cara de la Verge. Em sembla un privilegi poder veure-la sempre, encara que sigui de lluny.
EliminaMoltes gràcies a tu, Núria! Una abraçada.
Quin paisatge tan ben descrit!
ResponEliminaGràcies, Xavier. Hi ha imatges que no s'obliden mai.
EliminaM'ha agradat molt aquesta descripció en forma de prosa poètica... i els dibuixos són molt originals.
ResponEliminaPetonets, Carme.
M’alegro que t'hagi agradat, M Roser. Moltes gràcies!
EliminaMai no en tinc prou de mirar-me Montserrat anant en tren a Manresa, com un personatge d'Una habitació amb bona vista deia de la bellesa de Florència.
ResponEliminaNi jo tampoc, no me'n canso.
Elimina