Afores


Als afores dels poblets, passejades tranquil·les.

Als afores de la vida...
la tranquil·litat 
a vegades ens falta 
i a vegades ens pesa massa.

Comentaris

  1. Aquí a les afores d'aquest poblet podem passejar-hi i també hi ha un lloc per reposar quan la vida se'ns faci massa feixuga.
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  2. Es lo bueno que tienen que enseguida estas en la naturaleza

    ResponElimina
  3. Aquest dibuix sembla el cementiri del meu poble, just a tocar amb la vida.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt aquesta expressió "just a tocar amb la vida". Ben bé així, la vida i la mort, no conviuen, però es toquen... en molts sentits.

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  4. Tenir massa temps per pensar a vegades pesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és tant el temps per pensar, sinó les limitacions, les malaties i tot plegat...

      Elimina
  5. Ja ha tornat a fugir el meu comentari... 😤

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que els veig a mail, ja l'havia llegit abans i també l'havia trobat a faltar aquí al post. Repescat!

      Elimina
  6. La contradicció de cercar tranquil·litat però si en tens massa també pesa. Es tracta de trobar un equilibri, tot i que no sempre és fàcil.

    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'equilibri ens cal amb tantes coses que és difícil trobar-lo en totes, una feina permanent, que no ens pdem estalviar.

      La tranquil·litat és una cara de la felicitat io això no hohem d'oblidar.

      Una abraçada, Núria!

      Elimina
  7. Una casa rural amb apartaments petitons als afores. Envoltats d'arbres alts i esvelts. Hi ha una rifa i sempre toca encara que no hagis comprat tiquet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una visió ben maca i ben bucòlica. la teva!
      He, he, he, m'has fet riure.
      I és ben cert: sempre toca, sempre toca.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars