Afores
Als afores dels poblets, passejades tranquil·les.
Als afores de la vida...
la tranquil·litat
a vegades ens falta
i a vegades ens pesa massa.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Aquí a les afores d'aquest poblet podem passejar-hi i també hi ha un lloc per reposar quan la vida se'ns faci massa feixuga.
ResponEliminaBona nit, Carme.
Doncs, sí, així ho farem... Bona nit, Mª Roser...
EliminaEs lo bueno que tienen que enseguida estas en la naturaleza
ResponEliminaSí, els pobles tenen molts avantatges!
EliminaAquest dibuix sembla el cementiri del meu poble, just a tocar amb la vida.
ResponEliminaAferradetes, nina.
M'agrada molt aquesta expressió "just a tocar amb la vida". Ben bé així, la vida i la mort, no conviuen, però es toquen... en molts sentits.
EliminaAferradetes, bonica!
Tenir massa temps per pensar a vegades pesa.
ResponEliminaNo és tant el temps per pensar, sinó les limitacions, les malaties i tot plegat...
EliminaJa ha tornat a fugir el meu comentari... 😤
ResponEliminaCom que els veig a mail, ja l'havia llegit abans i també l'havia trobat a faltar aquí al post. Repescat!
EliminaLa contradicció de cercar tranquil·litat però si en tens massa també pesa. Es tracta de trobar un equilibri, tot i que no sempre és fàcil.
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
L'equilibri ens cal amb tantes coses que és difícil trobar-lo en totes, una feina permanent, que no ens pdem estalviar.
EliminaLa tranquil·litat és una cara de la felicitat io això no hohem d'oblidar.
Una abraçada, Núria!
Una casa rural amb apartaments petitons als afores. Envoltats d'arbres alts i esvelts. Hi ha una rifa i sempre toca encara que no hagis comprat tiquet.
ResponEliminaUna visió ben maca i ben bucòlica. la teva!
EliminaHe, he, he, m'has fet riure.
I és ben cert: sempre toca, sempre toca.