Finestra a Altafulla


Trauré els anhels al balcó
que hi toqui el sol i també la pluja.
I puguin florir de tots els seus colors.
vermells d'il·lusió
verd de benestar
groc de companyia
i blau de serenor.


Comentaris

  1. Aquesta finestra-balcó és una meravella i no tan sols per tot el que hi pugui florir (que també), però aquestes persianes m'han agradat moltíssim.

    Aferradetes florides, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també ma'graden molt les persianes de cordeta... i quan les passen així per damunt de la barana, emdonen una sensació de vacances i de benestar impressionant.

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  2. Un balcó amb tot de coses bones !.
    Salut ;)

    ResponElimina
  3. Es lo mejor que se puede hacer. Ahí florecerán.

    Beso

    ResponElimina
  4. Quina sort que tens de tenir totes aquestes coses! Però sobretot tens la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes aquestes coses, hi són i cal fer-les créixer i florir.

      La poesia també, que aquest estiu, amb tantes ocupacions que he tingut, la poesia està en baixa forma.

      Elimina
  5. A mi també m'agraden molt aquestes persianes de corda, ja no se'n veuen tantes ara però allà on en veig sempre hi paro l'atenció, fa goig de mirar-les.
    I que tots aquests anhels no ens manquin mai, treiem-los al balcó, reguem-los i alimentem-los perquè creixin.

    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
  6. I avui, 11 de setembre, negre de no rendició.

    ResponElimina
  7. Jo recordo haver-ne tingut de persianes com aquestes, però aleshores no tenia flors al balcó, ara que en tinc el balcó ple, tinc persianes que pugen i baixen soles( automàtiques) ves per on!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està bé, de totes maneres, però aquesta coincidència de les flors i persianes, la trobo molt bonica

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars