Trauré els anhels al balcó
que hi toqui el sol i també la pluja.
I puguin florir de tots els seus colors.
vermells d'il·lusió
verd de benestar
groc de companyia
i blau de serenor.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Hi havia una vegada, un nen de 5 anys, que ara ja és un avi, que va venir aquí en aquesta ciutat de la Garrotxa per a visitar uns pare...
Aquesta finestra-balcó és una meravella i no tan sols per tot el que hi pugui florir (que també), però aquestes persianes m'han agradat moltíssim.
ResponEliminaAferradetes florides, nina.
A mi també ma'graden molt les persianes de cordeta... i quan les passen així per damunt de la barana, emdonen una sensació de vacances i de benestar impressionant.
EliminaAferradetes, nina!
Un balcó amb tot de coses bones !.
ResponEliminaSalut ;)
Ja que plantem coses que siguin bones, Artur!
EliminaSalut!
Es lo mejor que se puede hacer. Ahí florecerán.
ResponEliminaBeso
Esperem que sí!
EliminaUn petó, Erik!
Quina sort que tens de tenir totes aquestes coses! Però sobretot tens la poesia.
ResponEliminaTotes aquestes coses, hi són i cal fer-les créixer i florir.
EliminaLa poesia també, que aquest estiu, amb tantes ocupacions que he tingut, la poesia està en baixa forma.
A mi també m'agraden molt aquestes persianes de corda, ja no se'n veuen tantes ara però allà on en veig sempre hi paro l'atenció, fa goig de mirar-les.
ResponEliminaI que tots aquests anhels no ens manquin mai, treiem-los al balcó, reguem-los i alimentem-los perquè creixin.
Una abraçada, Carme.
Moltes gràcies, Núria! Una abraçada!
EliminaI avui, 11 de setembre, negre de no rendició.
ResponEliminaL'afegeixo, sense dubtes, Xavier!
EliminaJo recordo haver-ne tingut de persianes com aquestes, però aleshores no tenia flors al balcó, ara que en tinc el balcó ple, tinc persianes que pugen i baixen soles( automàtiques) ves per on!
ResponEliminaEstà bé, de totes maneres, però aquesta coincidència de les flors i persianes, la trobo molt bonica
Elimina