Vuitè mot

La vida és curta, diuen.  

Jo no trobo que la vida ja viscuda sigui curta. 

He fet moltes coses. 

Sí que ho és, en canvi, la vida que em queda.

Roba estesa 3

Tots els colors de la vida quotidiana,

posats a l'estenedor del porxo.

S'amaga l'hamaca del repòs 

per a deixar-los més espai.

Així, mica en mica

Endreçant els dies…

Gel hidroalcohòlic

Què et sembla? 

Continuem amb l'aigua beneïda de sempre?

O hi posem gel hidroalcohòlic que és més útil i més actual? 

Setè mot

- De tants camins, com t'has decidit per aquest negre? És estrany.

- Era el millor: o era el negre o era el blanc i desert.

- Jo veig el blau i el groc...

- On? Si no els veig, com els podria triar?

Pontet sobre el Freser

Passaré el pont, 

encara serveix i encara aguanta.

Sembla antic i fràgil, 

però el passaré perquè vull anar més enllà.

Més enllà de l'estiu, de les quotidianitats

dels equilibris  diversos

de voler ser a dos llocs a la vegada

o potser a tres…

Més enllà de les espases i les parets.

Caminaré poc a poc, 

sense pressa 

i sense aturar-me.

Nord enllà. Als horitzons més càlids i acolorits.

Com si tingués tot un temps que no tinc,

com si la vida fos més llarga del que és.

Com si tot el que voldria ja fos realitat.

Roba estesa 2

Com ales gegants

d’ocells atrapats 

voleien els llençols.

El seu moviment, 

la seva olor de net

i el seu blanc, tan blanc,

ja em refresquen la ment,

Sisè mot

Entre tantes ombres, 

la teva s'allargassa sobre el meu camí. 

El pas del temps, els moviments, la claror que canvia,

fan que tant pugui semblar el teu doble perfecte

com una mena d’impostor que ja no se t'assembla.

Testimoni mut, de tants instants viscuts.

Relats d'estiu de la Carme. Agost: Blau sobre blau i sense teulada

-  Toc, toc, toc...

- Hola, Bon dia, els estava esperant.

- És aquí on hem de posar l'antena?

- Sí i em deleixo de  poder veure una mica de tele...

- Però si no té teulada,  on vol que la posem?

- Doncs, aquí a terra!  Quin problema hi ha?

- Home, que no sé si agafareu res, des de tant avall...

- Doncs que no sigui tan avall, foteu-li un pal ben alt.

- Un pal tan alt com caldria, no s'aguantarà dret de cap manera....

-  Dooooooooncsssss...  subjecteu-lo a la paret.  Home! vos trobeu problemes a tot...

- La puc posar a l'alçada d'aquella finestra, a veure si això ajuda?

-  I tant que sí!  Ens agradarà que la gent la pugui veure.

- ...… 

- Doncs, estic content, no tindrem teulada, però tenim tele!

Hi ha participat:

L'Artur amb Apocalypse in blue

En McAbeu amb Política moderna

Sa lluna amb Any - 2100

La Núria amb Pinzellades reivindicatives

Era

Una jardinera de flors grogues

Una galleda de boixacs

Una torratxa de cintes verdes,

Un test de lliris roses

Una olleta de begònies

i cossiols amb flors de tots colors.

L'era ha canviat la decoració i el seu sentit.

Abans tot era feina, 

ara hi anem a reposar...

Cinquè mot

La llum del matí, entrava per les escletxes de les persianes. Era el senyal per llevar-me del llit. Em vaig despertar amb ganes de començar una nova jornada, activa i feliç. 

De sobte, vaig aterrar a la realitat. Si la llum no ve del costat de sempre!  No soc a casa.Vaig tenir un accident.  Soc a l'hospital.

Roba estesa 1

Han lligat un cordill d'estrendre roba d'arbre a arbre.  Fan de la muntanya propera a la casa, el seu món quotidià.  I jo miro la roba estesa com si fos un pentagrama o bé un paràgraf d'escriptura o un poema.

Què em diu la roba estesa?  

Hi ha una harmonia endreçada i uns colors que fan melodia.  

I també diverses informacions:  tovalloles d'anar a la piscina, banyadors, un vestit d'estiu  i un llençolet de bressol.  

No els conec ni els he vist mai,  jo tot just passava per aquí, però ja és com si els conegués una mica.

Ram de tulipes i els bells instants

D'una foto de la @monseunamicadetot

A la Montse:

Entenc el teu llenguatge de llum i de formes

que se'm transforma en instants viscuts 

i en faig traços de colors per retenir-lo.

Hi ha una entesa subtil,

uns diàlegs alternatius de mots o d'imatges.

Amb clics i pinzellades, 

celebro aquesta antiga complicitat 

Quart mot

Hi ha tant d'enyor en aquestes hores quietes: 

L'enyor d'aquella claror daurada dels capvespres,

dels instants intensos, del batec al galop a dins del pit, 

de tota la teva pau dibuixada en un sol somriure,

de l'espill que retorna cada mot, cada gest, cada esguard. 

I ens fa més comprensibles a totes les mirades. 

L'enyor de la plenitud, encara que ja sigui meva per sempre. 

Cactus

No vull ni punxar, ni fer mal a ningú. 

Només busco respirar i no sentir-me presoner.

Escapa't com sigui!