Ram de tulipes i els bells instants
D'una foto de la @monseunamicadetot
A la Montse:
Entenc el teu llenguatge de llum i de formes
que se'm transforma en instants viscuts
i en faig traços de colors per retenir-lo.
Hi ha una entesa subtil,
uns diàlegs alternatius de mots o d'imatges.
Amb clics i pinzellades,
celebro aquesta antiga complicitat
Res millor que aquest bell ram de tulipes per celebrar una antiga complicitat que, pel fet de ser vella, ha esdevingut igualment bella.
ResponEliminaQue per molts anys les puguem mantenir aquestes interaccions fetes de clics i, en el teu cas, també de pinzellades. :-)
Bon cap de setmana!!
Sí, la Montse fa unes fotos tan boniques i al mateix temps tan "assequibles" al meu nivell de dibuix i de pintura, que sempre em suggereix més coses. Que no deixem perdre mai del tot aquestes complicitats, o com tu dius que per molts anys les puguem mantenir.
EliminaBon diumenge, Mc!
Quina sorpresa!!... I quina il.lusió m'han fet les teves paraules!!...M'has fet emocionar!!...
ResponEliminaHe gaudit molt d'aquesta "nostra complicitat" perque de la meva foto, a través de les teves paraules poetiques i de les teves pintures, sempre m'has fet veure més enllà i m'has descobert nous matisos de la imatge...
Moltes gràcies per aquest regal i que, per molts anys poguem seguir mantenint la complicitat!!
Una abraçada molt i molt forta!!
A vegades les coses s'han d'expressar amb totes les lletres... és com una necessitat interior. Ens veiem cada dia, però l'Instagram és més silenciós que els blogs i quan fa molt que no ens diem res, sembla que es perdi alguna cosa.
EliminaÉs curiós que allà a l'Instagram no em surt gaire de posar-hi text i en canvi aquí no me'n sé estar.
Gràcies a tu, Montse, per ser-hi sempre. Una abraçada Molt forta de tornada.
No hi ha res més bonic que les complicitats, vinguin d'on vinguin.
ResponEliminaEn el meu cas, n'enyoro unes quantes que s'han perdut per altres indrets. Una d'elles, la Montse.
Un regal preciós, de les dues.
Aferradetes, nina.
Sí, ara ens veiem a l'Instagram. No és el mateix ni de bon tros, però millor això que res. HI ha molts blocaires de la nostra blog-colla. Com una mena d'allargament d'aquesta història compartida.
EliminaAferradetes, bonica!
¡Me encanta!!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Erik!
EliminaLes tulipes són una flor preciosa, m'agraden les flors perquè semblen campanetes a l'inrevés...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Moltes gràcies M Roser! Bon vespre.
EliminaLes flors, sempre uneixen sentiments i persones !
ResponEliminaFelicitats ;)
Són un enllaç bonic i perfecte, Artur! Moltes gràcies!
EliminaTan maco el poema com les tulipes.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
Elimina