Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Sí, és veritat, Carme! Jo encara me'n recordo de quan pujàvem dalt del trill a l'era. Està bé que si s'ha perdut el batre, s'aprofiti l'era. Tot i que sap greu tota aquesta pèrdua de cultius perquè molts s'han convertit en bosc anàrquicament, mal cuidats, i augmenten el risc d'incendi. Però m'agrada la teva era!
ResponEliminaJo també me'n recordo del batre i dels pallers… ara s,aprofiten per altres coses. Tot passejant sempre es troben coses boniques.
EliminaUna abraçada, Teresa!
Dos termes ben distints d'un mateix lloc: feina i repòs.
ResponEliminaS'ha de dir que han sabut aprofitar-la de bona manera.
Aferradetes, ninona.
Hi ha llocs agradables que sempre em fan pensar com s'hi deu estar de bé.
EliminaAferradetes, preciosa!
Pero que haga un poco de calor menos...
ResponEliminaSíííí 🥵🥵🥵🥵🥵
EliminaEns adaptem als canvis... poèticament.
ResponEliminaDe grat o per força... ens adaptem tant sí com no.
EliminaQuina era més original, ara sembla un jardí, per passar l'estona, m'agrada molt aquesta jardinera tan enorme.!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
El vaig trobar bonic, aquest jardí i ja veus... me'l vaig emportar!
EliminaBon vespre, M Roser!
M'han agradat els diferents recipients i noms que fas servir per indicar on estan plantades les flors. Això és riquesa lingüística.
ResponEliminaMoltes gràcies, Sergi. Una abraçada.
Elimina"Pena llegir/ pena veure la vista/ quan vas en tren": tant si és per treballar com per reposar, mai ho podem fer tot alhora, només en l'art.
ResponEliminaEns ho hem de combinar de la millor manera que puguem...
Elimina