Pontet sobre el Freser
Passaré el pont,
encara serveix i encara aguanta.
Sembla antic i fràgil,
però el passaré perquè vull anar més enllà.
Més enllà de l'estiu, de les quotidianitats
dels equilibris diversos
de voler ser a dos llocs a la vegada
o potser a tres…
Més enllà de les espases i les parets.
Caminaré poc a poc,
sense pressa
i sense aturar-me.
Nord enllà. Als horitzons més càlids i acolorits.
Com si tingués tot un temps que no tinc,
com si la vida fos més llarga del que és.
Com si tot el que voldria ja fos realitat.
Sovint, el més difícil del camí és trobar el pont correcte que ens permeti avançar cap allà on volem. Un cop trobat, no hi fa res que sigui antic o que sembli fràgil, l'important és que sigui l'encertat... i que aguanti.
ResponEliminaQue aguanti, que aguanti... segur que sí!
EliminaSí, hay que cruzarlo porque al otro lado siempre surgen sorpresas agradables.
ResponEliminaSalud
Sí, sense por, a veure nous horitzons.
EliminaCaminar amb pas ferm, sense pressa però sense aturar-se, pel pont que ens dugui a llocs més amables; encara que sembli atrotinat, mentre aguanti l'hem de creuar.
ResponEliminaAferradetes reals, nina.
Doncs sí, aquest impuls d'anar més enllà, en el sentit que sigui que li vulguem donar a aquesta expressió, nol'hauríem de perdre mai.
EliminaNo quedar-se mai quiets, creuar el pont i anar, sempre, més enllà!!... I a mesura que vas caminant vas trobant nous horitzons a descobrir i això et satisfà i t'engresca per seguir descobrint i per seguir gaudint de tots els nous matiços de colors que hi ha a l'altre riba.
ResponEliminaUna abraçada molt forta.
Gràcies Montse, és un comentari molt bonic, i sé que ens entenem quan parlem d'aquesta mena de coses. No podem perdre ni l'engrescament ni les coses que ens hi porten.
EliminaUna abraçada molt forta.
Passant un pont superes un entrebanc. I així anar fent, s'arribi on s'arribi.
ResponEliminaTot de cop sembla que hi hagi més entrebancs que ponts...
EliminaPerò no ens queda més remei que anar fent.
És bo tenir sempre l'actitud de travessar els ponts que calgui per descobrir nous camins i viure noves experiències. Sense pressa però sense pausa.
ResponEliminaPer cert, ja tinc els Relats d'estiu d'aquest mes ;)
Abraçades, Carme!
Sempre endavant per no quedar-nos encallats.
EliminaAra vinc a buscar-los, moltes gràcies, Núria!
Amb un escrit com el que has fet, jo també vull passar aquest pont.
ResponEliminaSempre ens fa goig d'anar una mica més enllà, encara que no sempre trobem el pont adequat.
Elimina"Més enllà de les espases i les parets": m'hi apunto!
ResponEliminaJo també, és una sensació que tinc sovint, barrejada amb la de haver de sera dos llocs a la vegada...
EliminaJo també em sembla que el passaria, suposo que la secada fa que s'aguanti millor...Pot ser que a l'altra banda i trobem paisatges somniats o algun petit rierol que ens refresqui el camí de la vida...
ResponEliminaBon diumenge, Carme.
Els ponts sempre són atractius!
Elimina