Setè mot
- De tants camins, com t'has decidit per aquest negre? És estrany.
- Era el millor: o era el negre o era el blanc i desert.
- Jo veig el blau i el groc...
- On? Si no els veig, com els podria triar?
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Triem allò que veiem. O que sentim.
ResponEliminaSí, i tant! És que si no ho veiem, no ho veiem, encara que ho tinguem davant dels nassos, i per tant no ho podem pas triar. Per a nosaltres és com si no existís.
EliminaOn hi ha camins hi ha oportunitats, saber-los veure a temps, ja és un primer encert!.
ResponEliminaSalut :)
En algun moment tots patim d'algun tipus de ceguesa selectiva, i tens tota la raó, que saber veure les diferents opcions ja és un gran pas.
EliminaEl negre de la nit, de l'inconscient, del sublim: el millor camí.
ResponEliminaPot ser-ho, evidentment que sí.
EliminaCadascú veu i tria uns camins en funció d'allò que busqui, de cap on vulgui anar. Hi ha tants camins com persones. I el que fa feliç a un i agrada, a un altre potser no.
ResponEliminaMolt bon text i la imatge molt adient.
Vinga que ja falta poc 😉
Gràcies Carme!
Sempre hi ha camins diversos i cadascú veu els que veu i tria els que li semblen millors. Com que tots som diferents, la tria que fem també és diferent.
EliminaMoltes gràcies a tu! Els que falten ja els tinc tots en ment…
Una abraçada.
Per triar sense equivocar-nos, caldria tenir sempre totes les opcions a l'abast. Però això no és possible gairebé mai i, en conseqüència, ens podem equivocar. El que hauríem de desitjar és que quan ens passi siguem a temps de rectificar, cosa que tampoc és fàcil.
ResponEliminaSí, les dues coses: tenir-les a l'abast i saber-nos-en adonar.
EliminaSuposo que de totes maneres, una vegada o altra ens equivocaríem igualment. Equivocar-se és normal i és humà.
I tens raó querectificar és molt difícil, sobretot quan ja t'has encarrilat per un camí d'una determinada manera.
Si no veus les opcions, difícilment podràs triar.
ResponEliminaMoltes vegades és molt complicat quan no ho veus, per molt que et diguin els altres.
Un menys! 😉
Aferradetes, nina.
Exactament això que dius era el que tenia al cap en escriure.
EliminaUn menys per abastar i un més al sac!
Aferradetes, bonica!
A lo peor es que hay que preguntar a alguien que presuntamente los haya recorrido todos. Y luego creer lo que te cuente.
ResponElimina¡Ay! Inocente de mi...
Xxx
😂😂😂 No, no... jo crec que, com deia Hitchcock, "és molt difícil fer una bona pel·lícula, però hi ha una manera segura de fer-la dolenta que és preguntar a tothom la seva opinió de comha de ser"
EliminaMillor que cadascú s'espavili!
Una abraçada.
De vegades hi ha coses que no cal veure-les, sempre les podem imaginar...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Una bona idea, emprendre camins només imaginats i fer-los reals…
EliminaBon diumenge M Roser