Iris groc


Jo era el groc.
L'esclat de llum, infant.
La vida, línia
que constreny i limita.
Però el groc reviu, arreu.

Comentaris

  1. M'agrada molt com defineixes la vida.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro molt que t'agradi… les coincidències també són el groc…

      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  2. Amb un esclat de llum, ha desaparegut el meu comentari.🤔

    Més aferradetes, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rescatats ambdós comentaris…

      Aferradetes de rescat

      Elimina
  3. M'agrada moltíssim, m'hi projecto com si fos escrit per a mi! La pintura és preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig pensar en tu, quan el vaig tenir acabat! Una abraçada, Helena.

      Elimina
  4. M´has fet vindre al cap els lliris grocs de les marjals, que marquen una línia (de llum) entre l'aigua i la terra, com si no acabaren de decidir-se per cap de les dues....

    ResponElimina
  5. Preciós l'iris groc, també n'hi ha de liles , oi? DE fet el groc i el lila convinen molt...El groc reviu però la vida de vegades també!!!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els blaus o liles potser són més corrents i tot.

      Petonets M Roser

      Elimina
  6. Els grocs sempre retornen. També els octubres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Als comentaris brossa, no sé quina mania els ha agafat tot de cop de llençar els comentaris. Sort que es poden rescatar.

      Elimina
  7. Hay quien dice que el amarillo da mal fario, pero lo cierto es que huelen muy bien y por aquí hay muchos.

    Salud

    ResponElimina
  8. Jo havia deixat un comentari que es deu haver perdut per les xarxes...
    El groc sempre torna. I els octubres també

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars