El paisatge en un haiku
Els cards que punxen,
el blat que ens alimenta,
el bosc i el cel.
…………………………………….Carme
Punxen el cel,
els cards oberts i expectants,
el sol els crema.
els cards oberts i expectants,
el sol els crema.
……………………………………..sa lluna
Cant de llagostes
just abans de la sega
quan el sol crema.
just abans de la sega
quan el sol crema.
………………………………….…..Xavier
Llir entre cards,
el record més enllà
del que és tan sec.
el record més enllà
del que és tan sec.
…………………………………………Helena
Els cards rossegen
al cel d'estiu saluden
des del camp daurat.
al cel d'estiu saluden
des del camp daurat.
………………………………………….Núria
Cards i camps secs,
amb delit esperen pluja.
El cel serà gris !
amb delit esperen pluja.
El cel serà gris !
……………………………………….….M Roser
Punxen el cel,
ResponEliminaels cards oberts i expectants,
el sol els crema.
Aferradetes, nina.
Moltes gràcies per acabar de pintar el paisatge
EliminaCant de llagostes
ResponEliminajust abans de la sega
quan el sol crema.
(Seguint el fil del vers final de la Paula.)
EliminaMoltes gràcies a tu també, Xavier! Ja sou a post
EliminaEsteu fets uns "artistes", tots plegats !! ;)
ResponEliminaSalut !.
Salut i gràcies, Artur!
EliminaTengo muy poca gracia para las letras
ResponEliminaSalud
No és cap obligació participar. Gràcies per venir!
Elimina
ResponEliminaTinc molt poca gràcia per a les lletres
Salut
Esto cada vez funciona peor me dice que no sale el coment. Que sea lo que el cielo quiera.
EliminaAl final han sortit els comentaris… encara que surto com a anònim.
EliminaLlir entre cards,
ResponEliminael record més enllà
del que és tan sec.
Moltes gràcies, Helena! El record de la bellesa, de la suavitat, de la tendresa no ens deixa mai. Potser encara ens amara més en veure els cards. Me l'emporto!
EliminaEls cards rossegen
ResponEliminaal cel d'estiu saluden
des del camp daurat.
A l'últim vers hi sobra una síl·laba, però no he trobat altra manera...
Molt macos tots els haikus i la fotografia, abraçades (sense punxar-nos, hehe).
Moltes gràcies, Núria. El pujo cap amunt, també!
ResponEliminaPodria ser "des del camp d'or”,
Saps que me'n vaig anar a dormir pensant en l'haiku i em va venir això de: "des del camp d'or"? Sense haver llegit el teu comentari encara, l'he vist ara al matí.
EliminaNo sé com no se'm va acudir abans, vaig pensar, hehe.
Si vols ho canvies, com vulguis. Gràcies!
A vegades ens passa que ens encallen en un moment i després ho veiem claríssim. No importa, Núria, si vols ho canvio, però la imperfecció també té la seva gràcia.
EliminaPer cert Núria que si no tinc l'ordinador a mà, sempre surto com a anònim i el teu blog no em deixa comentar, però et llegeixo igualment.
EliminaÉs veritat, quan no hi ha manera que surti una cosa no surt, i després ve com si res... i també és cert que encara que no estigui perfecte no passa pas res, no mirarem tan prim tampoc, hehe. Ja el pots deixar tal i com està ja.
ResponEliminaI no et preocupis Carme, a vegades no dic res jo però et llegeixo també. La setmana passada ja et vaig comentar que no tenia ordinador, i des del mòbil no m'agrada gaire.
Ens anem llegint!
El blat que ha alimentat la humanitat des de segles i alguns cards punxa bicicletes que a la nostra infància i després hem patit (obrens) obre els ulls jejeje. Les participacions excel·lents, salut.
ResponEliminaSalut i moltes gràcies, Antonio!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCards i camps secs,
ResponEliminaamb delit esperen pluja.
El cel serà gris !
Petonets, Carme.
Moltes gràcies! Te'l pujo amunt, amb els altres.
EliminaPetonets!