El paisatge en un haiku


Els cards que punxen,
el blat que ens alimenta,
el bosc i el cel.
…………………………………….Carme

Punxen el cel,
els cards oberts i expectants,
el sol els crema. 
……………………………………..sa lluna

Cant de llagostes
just abans de la sega
quan el sol crema.
………………………………….…..Xavier

Llir entre cards,
el record més enllà
del que és tan sec.
…………………………………………Helena 

Els cards rossegen
al cel d'estiu saluden
des del camp daurat. 
………………………………………….Núria

Cards i camps secs,
amb delit esperen pluja.
El cel serà gris !
……………………………………….….M Roser




Comentaris

  1. Punxen el cel,
    els cards oberts i expectants,
    el sol els crema.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per acabar de pintar el paisatge

      Elimina
  2. Cant de llagostes
    just abans de la sega
    quan el sol crema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. (Seguint el fil del vers final de la Paula.)

      Elimina
    2. Moltes gràcies a tu també, Xavier! Ja sou a post

      Elimina
  3. Esteu fets uns "artistes", tots plegats !! ;)
    Salut !.

    ResponElimina
  4. Tengo muy poca gracia para las letras
    Salud

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és cap obligació participar. Gràcies per venir!

      Elimina

  5. Tinc molt poca gràcia per a les lletres

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esto cada vez funciona peor me dice que no sale el coment. Que sea lo que el cielo quiera.

      Elimina
    2. Al final han sortit els comentaris… encara que surto com a anònim.

      Elimina
  6. Llir entre cards,
    el record més enllà
    del que és tan sec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena! El record de la bellesa, de la suavitat, de la tendresa no ens deixa mai. Potser encara ens amara més en veure els cards. Me l'emporto!

      Elimina
  7. Els cards rossegen
    al cel d'estiu saluden
    des del camp daurat.

    A l'últim vers hi sobra una síl·laba, però no he trobat altra manera...
    Molt macos tots els haikus i la fotografia, abraçades (sense punxar-nos, hehe).

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies, Núria. El pujo cap amunt, també!
    Podria ser "des del camp d'or”,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps que me'n vaig anar a dormir pensant en l'haiku i em va venir això de: "des del camp d'or"? Sense haver llegit el teu comentari encara, l'he vist ara al matí.
      No sé com no se'm va acudir abans, vaig pensar, hehe.
      Si vols ho canvies, com vulguis. Gràcies!

      Elimina
    2. A vegades ens passa que ens encallen en un moment i després ho veiem claríssim. No importa, Núria, si vols ho canvio, però la imperfecció també té la seva gràcia.

      Elimina
    3. Per cert Núria que si no tinc l'ordinador a mà, sempre surto com a anònim i el teu blog no em deixa comentar, però et llegeixo igualment.

      Elimina
  9. És veritat, quan no hi ha manera que surti una cosa no surt, i després ve com si res... i també és cert que encara que no estigui perfecte no passa pas res, no mirarem tan prim tampoc, hehe. Ja el pots deixar tal i com està ja.

    I no et preocupis Carme, a vegades no dic res jo però et llegeixo també. La setmana passada ja et vaig comentar que no tenia ordinador, i des del mòbil no m'agrada gaire.
    Ens anem llegint!

    ResponElimina
  10. El blat que ha alimentat la humanitat des de segles i alguns cards punxa bicicletes que a la nostra infància i després hem patit (obrens) obre els ulls jejeje. Les participacions excel·lents, salut.

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. Cards i camps secs,
    amb delit esperen pluja.
    El cel serà gris !

    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Te'l pujo amunt, amb els altres.
      Petonets!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars