Dia de pluja a Vilopriu
Plou en una tarda clara.
Lentament, sense cap soroll.
Com els pensaments degoten
sobre l'ànima, en un silenci quiet.
La placidesa calla i la pau
s'instal·la, com per descomptat.
Alguna cosa s'ha perdut
que ja ni es troba a faltar
quan els anys hi ajuden.
"Alguna cosa es perdria...", diu la Helen Schlegel de Howards end, quan vol convèncer la seva germana que no es casi. M'agrada molt el teu "Alguna cosa s'ha perdut" per això mateix. És trist que no es trobi a faltar amb el temps. Però amb aquest poema sí que ho fas.
ResponEliminaSempre perdem coses, en qualsevol cas...
EliminaI a vegades no se sap si és més trist trobar-les a faltar o ja no.
Potser depèn dels moments
Se'n perden moltes i amb els anys moltes més,
ResponEliminaperò crec que se'n tenen d'altres més o tan importants.
Aferradetes, nina.
Si, aquesta teva mirada és en positiu i és molt certa, potser per cada cosa que es perd, n'hi ha una altra que es guanya.
EliminaAferradetes, bonica!
El temps passa i semble que no ens adonem...
ResponEliminaBona setmana !.
Em sembla que arriba un moment que si que ens n'adonem... per força.
EliminaBona setmana, Artur!
el temps és l'únic que va recollint els pensaments en el silenci, més encara quan ens acompanya l'entorn humit de la pluja o l'apaivagà del dia...
ResponEliminaBon cap de setmana Carme :)
El temps, els anys que anem fent, ens aporten moltes coses i també ens en fan desaparèixer d'altres... procureme star en pau amb les nostes coses: pensaments, il·lusions i somnis.
EliminaBona setmana santa, Maria!
I aquest hivern que no s'acaba, no sé si aquest cel tan gris és el reflex dels dies que vivim, o n'és, una mica, la causa.
ResponEliminaJa li cosa, ja, de marxar a aquest hivern. Ara sembla que sí, que vindrà bon temps! A veure si és veritat.
EliminaA cada gota que cau et neix un pensament.
ResponEliminaLa pluja ajuda, sempre és bona per sentir i per pensar.
EliminaAlgú diria , quin dia més gris...Però a mi m'agraden aquests dies de pluja fina, i si a sobre t'arriba l'olor de la terra mullada, és un petit plaer, una foto bonica.
ResponEliminaBona Pasqua Carme i bona mona. Petonets.
A mi també m'agraden. Bona Pasqua, M Roser!
EliminaTemor té la pluja
ResponEliminade despertar-te,
Per això plou callada,
com una cortina
en un dia sense vent,
de gotes petites
i lleugeres.
Sembla que en lloc
de caure l’aigua,
només en tinguéssim l
a idea que pot ploure.
Gairebé no et mullaries
si sortissis pel portal de casa,
és una pluja amiga
que no vol molestar.
Com si deixés cada gota
amb la cura
que una mare deixa
l’infantó al bressol
a fer la migdiada.
Com m’agradaria
que la teva mirada tingués
la mateixa tendresa
cada vegada
que ens mirem
de matinada.