Relats Conjunts de Gener


Michael Archer, 1879, Vil han klare pynten?


Des de sempre, des d'un temps que ningú no recorda, hi havia entre els pescadors d'aquest poblet anomenat Pynten una llegenda que explicava que si eres en aquest racó de la platja, el dia adequat, a l'hora adequada en un dia rúfol i emboirat, podies veure i viure alguna cosa que et canviaria la vida. Ningú sabia gaire quin era el dia adequat, però cada tardor, ja que era el temps de més boires,  s'ajuntaven de tant en tant una colla de pescadors joves esperant veure alguna cosa fora del que era habitual.

- No veieu una silueta llunyana, com si fos una fada o un fantasma o un esperit vagant damunt les aïgues?
- No, no és res, que no ho veieu que és la mateixa boira?
- Apa, si li veig una cabellera llarga i ondulada preciosa, com pot ser que no ho vegeu? 
- Mira, se t'acaba d'esfumar la preciosa cabellera…
- Sí… ja ho veig.
- Esperem una mica més. Us imagineu que fóssim nosaltres els qui descobrim el misteri de tants anys?

Van seure sobre les barques buides, i van continuar mirant, mentrestant es van explicar coses de la feina, dels projectes, van fer bromes i van explicar acudits. Van riure junts.

El més vell de tots, somreia en veure'ls junts i contents. Quan ja van decidir marxar, el vell els va preguntar: 

- Què, nois,  ja heu trobat el misteri? 
- No, però tornarem a buscar-lo! - van dir tots contents.
- Aleshores,  encara que no ho sapigueu, ja l'heu trobat.

Comentaris

  1. El més vell de tots va saber "veure" el misteri, millor que tots ! Els anys, ensenyen tant i tant !!.
    Ben trobat, Carme ! ;)

    ResponElimina
  2. El vell pescador té raó. Potser sense adonar-se'n, aquests pescadors han descobert un dels millors misteris de la vida, el de la bona companyonia i amistat.

    Molt bon relat, m'ha agradat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, realment entre tenir-ho o no tenir-ho és una vida molt diferent. Gràcies, Mc!

      Elimina
  3. La saviesa dels grans que tenen resposta per a tots els misteris.

    Molt bo el teu relat, nina.
    Aferradetes dolcetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva frase... no tots els grans són savis, però els que en són tenen moltes respostes.

      Moltes gràcies, Paula. Una aferradeta per a tu també.

      Elimina
  4. I que no perdin mai les ganes de continuar trobant-se per descobrir aquest "misteri"...
    Un relat molt ben trobat, una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que no, per a ells és una festa, emocionant, compartida, misteriosa, i plena de sentiments i també de riures.

      Moltes grpacies, Núria, una abraçada.

      Elimina
  5. El diable sap més per vell que no per diable. És molt bo aquest final, com el viatge a Ítaca que es fa pel viatge i no per la meta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades (o potser sempre) tenir una dèria compartida és una cosa que engresca molt.

      Elimina
  6. Realment la bona companyia és un tresor, però també un misteri. El vell pescador tenia la saviesa que li donava haver-se relacionat tants anys amb el mar, que n'és un pou, de misteris.
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  7. El misteri era compartir una bona estona i fer pinya!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars