Capafonts


El vent cavalca,
genet enfurismat,
la serralada.

Jo resto quieta
la teulada tremola
les branques ballen.




Comentaris

  1. De vegades bufa tan fort que no et pots quedar quieta, sort n'has tingut! 😉

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A dins, ben tancada, que sinó... he, he, he...

      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  2. Quan el vent està tan enfurismat va bé està sota cobert i deixar-lo fer... tu pots escriure sobre l'experiència, hehe. Uns haikus ben trobats.

    Abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Contra el vent no es pot fer res... només amagar-se...

      Gràcies, Núria, una abraçada.

      Elimina
  3. En aquest poblet tan bonic, no hi he esta mai...A mi el vent m'agrada a la muntanya, però enlloc més. On visc jo, sovint en fa força i no puc aprofitar les terrasses, a més em toquen els que bufen detota cantons!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc m'agrada gaire el vent, més aviat em cansa i m'atabala. Quina llàstima que t'empipi a les teves terrasses!

      Bon vespre, MRoser!

      Elimina
  4. A veure si aquest vent aflaca una mica!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars