El vent cavalca,
genet enfurismat,
la serralada.
Jo resto quieta
la teulada tremola
les branques ballen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
La tramuntana t'inspira.
ResponElimina😀😀
EliminaDe vegades bufa tan fort que no et pots quedar quieta, sort n'has tingut! 😉
ResponEliminaAferradetes, nina.
A dins, ben tancada, que sinó... he, he, he...
EliminaAferradetes, preciosa!
Quan el vent està tan enfurismat va bé està sota cobert i deixar-lo fer... tu pots escriure sobre l'experiència, hehe. Uns haikus ben trobats.
ResponEliminaAbraçada, Carme
Contra el vent no es pot fer res... només amagar-se...
EliminaGràcies, Núria, una abraçada.
En aquest poblet tan bonic, no hi he esta mai...A mi el vent m'agrada a la muntanya, però enlloc més. On visc jo, sovint en fa força i no puc aprofitar les terrasses, a més em toquen els que bufen detota cantons!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
A mi tampoc m'agrada gaire el vent, més aviat em cansa i m'atabala. Quina llàstima que t'empipi a les teves terrasses!
EliminaBon vespre, MRoser!
A veure si aquest vent aflaca una mica!
ResponEliminaSíl i tant!
Elimina