Mar
Tenim el mar de company
més lluny o més a prop
sempre acabem tocant-lo.
I tu ets el mar i el mar ets tu.
I sempre hi ets quan camino la sorra.
i sempre hi soc quan mires l'horitzó.
Onades suaus m'acaronen els peus
i jo soc de sorra,
perquè la mar
em belluga i em canvia.
Venim del mar i sempre hi tornem.
ResponEliminaI que puguem tornar-hi moltes vegades, Xavier!
EliminaTerra, mar i aire a la teva preciosa foto. No podem viure sense, però potser la mar és la que em serena i també la que em remou més.
ResponEliminaAferradetes, Carme.
La mar és canviant, la veiem i es belluga de moltes maneres i per això ens por calmar o ens pot remoure, segons quein sigui el seu estat i segons quin sigui el nostre. És una màgia incerta... però màgia al cap i a la fi.
EliminaLa mar, gran companya de confidències ! .
ResponEliminaSalut :)
I sempre guarda els secrets!!! Salut, Artur!
Elimina"La mar, la mar, sempre recomençant", diu un vers deliciós de Valéry!
ResponEliminaM'agrada molt "i jo soc de sorra,/ perquè la mar/ em belluga i em canvia". La mar dins els llibres és la que més ens canvia, crec.
La mar és un gran miracle que té els seus efectes en nosaltres, directament, en el llibres i en nosaltres indirectament...
EliminaUn gran company el mar que ens pot transmetre molts sentiments i fer aflorar moltes emocions.
ResponEliminaEn aquesta època és una joia gaudir-ne, sense presses, sentint com ens canvia.
Una abraçada Carme.
A l'hivern és quan m'agrada més. Majestuós i tranquil, sense brogit de gent.
EliminaUna abraçada, Núria.
Un mar preciós, tranquil, per passejar-hi agafats de la mà amb algú que estimem...Sorra , aigua, roques cel, el mar fet art...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Bon vespre, M Roser!
Elimina