Mar


Tenim el mar de company
més lluny o més a prop
sempre acabem tocant-lo.
I tu ets el mar i el mar ets tu.
I sempre hi ets quan camino la sorra.
i sempre hi soc quan mires  l'horitzó.

Onades suaus m'acaronen els peus
i jo soc de sorra, 
perquè la mar 
em belluga i em canvia.

Comentaris

  1. Terra, mar i aire a la teva preciosa foto. No podem viure sense, però potser la mar és la que em serena i també la que em remou més.

    Aferradetes, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mar és canviant, la veiem i es belluga de moltes maneres i per això ens por calmar o ens pot remoure, segons quein sigui el seu estat i segons quin sigui el nostre. És una màgia incerta... però màgia al cap i a la fi.

      Elimina
  2. La mar, gran companya de confidències ! .
    Salut :)

    ResponElimina
  3. "La mar, la mar, sempre recomençant", diu un vers deliciós de Valéry!
    M'agrada molt "i jo soc de sorra,/ perquè la mar/ em belluga i em canvia". La mar dins els llibres és la que més ens canvia, crec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mar és un gran miracle que té els seus efectes en nosaltres, directament, en el llibres i en nosaltres indirectament...

      Elimina
  4. Un gran company el mar que ens pot transmetre molts sentiments i fer aflorar moltes emocions.
    En aquesta època és una joia gaudir-ne, sense presses, sentint com ens canvia.

    Una abraçada Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A l'hivern és quan m'agrada més. Majestuós i tranquil, sense brogit de gent.

      Una abraçada, Núria.

      Elimina
  5. Un mar preciós, tranquil, per passejar-hi agafats de la mà amb algú que estimem...Sorra , aigua, roques cel, el mar fet art...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars