L'aparcament de Bruixes de La Vilella Baixa

Vaig arribar il·lusionada!  Com a mínim trobaria quatre bruixes al poble, o potser més,  podria ser que alguna de les escombres en portés dues a sobre.  Només em calia voltar i voltar pels carrers, places i escales fins a trobar-les.  Feia temps que em sentia molt sola, sense ningú amb qui parlar d'algunes coses importants.  El contacte amb les bruixes m'estava fent molta falta.

Sabia que havia d'observar bé.  No m'imaginava pas que anirien disfressades com la Bruixa Avorrida, ni que tindrien un nas horrorós, de ganxo i ple de berrugues.  Però per més que vaig observar tothom amb qui em vaig creuar, per més que vaig inicia algunes  converses com a pista complementària, per més que vaig tenir paciència, jo, a les bruixes, no les vaig pas trobar. 

Vaig seure a les escales de la placeta, per veure si, per casualitat, elles em trobaven a mi. Però no hi va haver manera que ningú em dirigís la paraula. 

Quan vaig tornar cap a l'esplanada que feia de parquing de cotxes, ja feia hores que era fosc (a vegades soc impacient, però a vegades tinc una paciència inesgotable) només quedaven quatre cotxassos i el meu, molt més modest, al seu costat. 

Quan ja anava a engegar en cotxe, vaig sentir com si algú em cridés, però no hi havia ningú, vaig tornar a sortir i sentia que una força estranya em tenia clavada al lloc i no podia marxar.

Tot de cop les vaig veure: eren multitud, ben bé 10 o 12 i em cridaven, a mi!  Quina emoció!  Quan van ser al meu costat, em van donar, sense gaires explicacions ni gaire cordialitat,  una tarja  amb una adreça i un número de telèfon. 

- Si vols contactar amb nosaltres, primer has de fer els cursos de la nostra escola i aprendre una mica més. No estàs ni a les  beceroles,  nena! Les bruixes d'avui en dia, ja no ens deixem cremar, ni viatgem amb escombra. Es va molt més bé amb un Audi, ho veus?  Et queda molt per aprendre.  Però nosaltres t'ho podem ensenyar,  amb quatre cursos a deu mil euros cada curs, seràs una bruixa com cal.

Em vaig quedar sense paraules.  Ni que tingués els deu mil euros, no voldria ser una bruixa com elles. Apa, a pastar fang!  Ja m'espavilaré ben sola com fins ara, amb les meves màgies petites, d'estar per casa o tan grans que a vegades em fan sentir una plenitud que potser elles no coneixeran mai.