L'aparcament de Bruixes de La Vilella Baixa


Vaig arribar il·lusionada!  Com a mínim trobaria quatre bruixes al poble, o potser més,  podria ser que alguna de les escombres en portés dues a sobre.  Només em calia voltar i voltar pels carrers, places i escales fins a trobar-les.  Feia temps que em sentia molt sola, sense ningú amb qui parlar d'algunes coses importants.  El contacte amb les bruixes m'estava fent molta falta.

Sabia que havia d'observar bé.  No m'imaginava pas que anirien disfressades com la Bruixa Avorrida, ni que tindrien un nas horrorós, de ganxo i ple de berrugues.  Però per més que vaig observar tothom amb qui em vaig creuar, per més que vaig inicia algunes  converses com a pista complementària, per més que vaig tenir paciència, jo, a les bruixes, no les vaig pas trobar. 

Vaig seure a les escales de la placeta, per veure si, per casualitat, elles em trobaven a mi. Però no hi va haver manera que ningú em dirigís la paraula. 

Quan vaig tornar cap a l'esplanada que feia de parquing de cotxes, ja feia hores que era fosc (a vegades soc impacient, però a vegades tinc una paciència inesgotable) només quedaven quatre cotxassos i el meu, molt més modest, al seu costat. 

Quan ja anava a engegar en cotxe, vaig sentir com si algú em cridés, però no hi havia ningú, vaig tornar a sortir i sentia que una força estranya em tenia clavada al lloc i no podia marxar.

Tot de cop les vaig veure: eren multitud, ben bé 10 o 12 i em cridaven, a mi!  Quina emoció!  Quan van ser al meu costat, em van donar, sense gaires explicacions ni gaire cordialitat,  una tarja  amb una adreça i un número de telèfon. 

- Si vols contactar amb nosaltres, primer has de fer els cursos de la nostra escola i aprendre una mica més. No estàs ni a les  beceroles,  nena! Les bruixes d'avui en dia, ja no ens deixem cremar, ni viatgem amb escombra. Es va molt més bé amb un Audi, ho veus?  Et queda molt per aprendre.  Però nosaltres t'ho podem ensenyar,  amb quatre cursos a deu mil euros cada curs, seràs una bruixa com cal.

Em vaig quedar sense paraules.  Ni que tingués els deu mil euros, no voldria ser una bruixa com elles. Apa, a pastar fang!  Ja m'espavilaré ben sola com fins ara, amb les meves màgies petites, d'estar per casa o tan grans que a vegades em fan sentir una plenitud que potser elles no coneixeran mai. 

Comentaris

  1. Respostes
    1. És una gran idea, Xavier, algun cop d'escombra prou que se'l mereixien! Llàstima que la bruixa aprenent era pacífica i ni se li va passar pel cap. Em va fer tanta gràcia aquest aparcament de bruixes de la Vilella Baixa que no em vaig poder estar d'inventar-ne alguna història.

      Elimina
  2. T'acabo de fer un comentari i no me l'agafa... quina ràbia. Ho sento.
    Deia si aquelles bruixes feien pudor, o de ceba o de pixum de gat...OX

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu, Olga, a mi també em passa sovint si faig comentaris des de la tablet.

      No, no feien pudor, no. Anaven perfumades fins allà dalt de tot, clar que qui sap si era per tapar les pudors de ceba o de pixums de gat.

      Una abraçada de bruixa bona

      Elimina
  3. No m'estranya gens, n'hi ha moltes que ho són i no ho semblen, he, he, he.
    De moment vaig fent d'aprenent de bruixeta... ui!, si m'havia oblidat on vaig deixar la granera i crec que la veig en aquesta foto. 😉

    Aferradetes embruixades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que l'hagis trobada! He, he, he...

      Aferradetes d'aprenents de bruixa!

      Elimina
  4. Aquestes "noves bruixes" fan més por que les de tota la vida i segur que no són tan de fiar. Si l'altre dia vam convenir que hi ha moltes associacions que són de dubtosa utilitat, sens dubte hi ha molts cursos que directament no serveixen de res i només són una estafa. Vas fer molt bé d'enviar-les a pastar fang!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has fet una truducciço-interpretació de la meva ximpleria de les bruixes impecable. Hi ha molts cursos de coses rares que són directament una gran estafa. Aquestes bruixes fan molta més por que les d'abans, tens tota la raó!

      Elimina
  5. Molt ben fet !!. Aquestes bruixes, de bruixa no en tenen gaire...més aviat semblen estafadores ! :DD
    Millor buscar pel bosc !.
    Abraçades .

    ResponElimina
  6. Jo faria el mateix, encara que tingués deu mil euros no me'ls gastaria pas amb un curs d'aquests que ofereixen... amb aquest preu no m'estranya que puguin portar aquests cotxassos!
    I sí, més val sentir-se plena amb les petites coses del dia a dia, amb allò que no té preu i que es guanya honradament.

    Abraçades, Carme

    ResponElimina
  7. Quina gràcia , hi ha persones amb molta imaginació, m'ha encantat aquest aparcament...M'estranya , però que ara vagin amb amb escombra, les bruixes, segur que deuen portar un cotxe d'aquells tant llargs i espectaculars, perquè hi càpiga l'escombra encara que sigui com a record...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho veus, a mi també em va fer gràcia, tanta que vaig aprofitar per escriure aquest conte. Petonets.

      Elimina
  8. "Ja m'espavilaré ben sola com fins ara, amb les meves màgies petites, d'estar per casa o tan grans que a vegades em fan sentir una plenitud que potser elles no coneixeran mai": parles de la poesia, oi? Els versos també fan bruixeries!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, també la poesia té màgia, però no només la poesia. Hi ha instants màgics a molts altes llocs, a la natura, amb les lectures, amb les relacions... Per a mila plenitud és una connexió amb algú o amb alguna cosa important.

      Elimina
  9. De vegades més val no emmirallar-se gaire en algú i trobar la pròpia via! Esperem que la teva protagonista la trobi. Aquesta hauria estat una gran imatge per poposar als Relats d'Estiu de la Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig pensar el mateix que tu, que era una bona imatge pels Relats d'Estiudela Carme. Però per l'estiu falta molt i vaig pensar que ja no me'n recordaria.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars