Coses de la Joana o ja soc una iaia, iaia, iaia…

Sempre em sap greu no deixar escrites les paraules dels nens que després, se'ns obliden.  Ara, la Joana té dos anys i quasi mig i ja se me n'han perdut moltíssimes. Avui, que ha tornat a casa, després de tres dies a l'hospital (per una bronquitis que la deixava baixa d'oxigen) n'escriuré unes quantes que ara recordo.  Ja faré memòria. 

1.- Un dia, aquest estiu,  dinàvem a casa, nosaltres (els avis)  i ella. I mentre jo tallava la síndria per repartir-la als plats, el meu home em diu, fent broma. "Vigila que en quedi per  la Joana, eh!" jo vaig riure una mica, però no vaig contestar. Ella ens va mirar a tots dos, i mirant al seu avi i li va preguntar amb cara de preocupació:  "Però, t'ha dit d'acord?"

2.- Fa pocs dies que tenia febre, i després que li posessin el termòmetre, ella el posava a la nina. I en preguntar-li si la nina  tenia febre, diu. "Sí, té trenta-mig i mig". 

3.- Aquest matí, quan jo anava a fer el llit (encara no pot anar a escola, fins que estigui bé del tot)  s'ha posat a l'altra banda i em diu: Jo t'ajudo!  Quina sort tenir una noieta tan ben disposada!

Joana i àvia 22/11/2021

4.- Aquest dibuix d'aquí a sobre, l'ha començat a fer ella, dibuixant l'espiral que veieu al mig.  Jo li he preguntat si dibuixava un cargol i m'ha dit que no, que era una balena.  Li he dit que jo m'havia equivocat, perquè els cargols tenen una closca que s'assembla bastant a la seva balena.  Em diu: On veus el cargol?  I jo li he dibuixat amb el dit sense guixar, primer, veus d'aquí de la closca surt el cap i per l'altre costat la cua.  Aleshores ha volgut que ho dibuixés amb retolador, ho he fet i ha quedat molt sorpresa que una balena s'hagués transformat en un cargol.  Ha dit "Síííííííí! Ara és un cargol!

5.- I aquest dibuix és un peix molt gros.  Primer no tenia cap rodoneta a dins i li he preguntat on tenia l'ull.  "Aquest peix no té ulls"  m'ha dit convençuda. S'ho ha pensat una mica el convenciment ha fet figa i li ha dibuixat les dues rodones de la dreta i la boca a la punta,  Després ha continuat dibuixant les rodones de més a l'esquerra i quan li he preguntat si tenia quatre ulls, aquest peix, m'ha mirat amb cara de "quina paciència s'ha de tenir"  i amb to condescendent em diu "Que no, àvia, que això són les orelles". 

6.- Des de fa uns quants mesos, tenim un problema d'invasions animals a casa meva. Quan hi ha la Joana, sempre tenim a sota la taula del menjador tota mena de bèsties:  un dia són grills  (i estem contents perquè pot ser molt pitjor), un altre dia va ser un gos, un altre dia tres o quatre cocodrils i un cop fins i tot hi vam tenir elefants... no ens deixen dinar tranquils, de cap manera... el seu avi li segueix les fantasies i ja ho tenim ben embolicat.