Gira-sol
Busco la teva llum
pels camins ombrívols i confosos.
Quin serà el matí d'estiu
que podré veure el teu somriure,
tastar la suavitat dels teus pètals
i endinsar-me allà endins
on amagues els teus tresors?
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Això que expliques és com entrar en un poema, que és ben bé com un girasol reflectint aquest sol.
ResponEliminaBen bé així, Helena! Gràcies com sempre per la teva interpretació.
EliminaTrobaràs la llum, els camins, els somriures, els pètals... i tots els tresors. Tot és posar-s'hi.
ResponEliminaM'hi poso ara mateix, doncs... 😂
EliminaUna magnífica foto que m'ha tret un gran somriure, gràcies!
ResponEliminaSuposo que al fer-la ja has trobat un gran tresor.
Aferradetes de llum, nina.
Tens raó, trobar uns gira-sols i fotografiar-los ja és un tresor. Rebre la seva llum groga també.
EliminaAferradetes de pètals, bonica.
Mirar un camp de gira-sols gairebé enlluerna...Diuen que és una flor que transmet positivitat. La flor va seguint el sol quan creix, però quan ja ha fet la crescuda, sempre mira a l'Est!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Són molt bonics, individualment i també tots junts en un camp ben gran i ben ple…
EliminaEls girasols són preciosos, però acabem de comprovar que fan de mal assecar per conservar-los, a diferència d'altres flors...
ResponEliminaJa he après una cosa nova. No ho he provat mai amb gira-sols. Només he assecat roses i hortènsies, res més.
Elimina