Gira-sol


Busco la teva llum
pels camins ombrívols i confosos.

Quin serà el matí d'estiu 
que podré veure el teu somriure,
tastar la suavitat dels teus pètals
i endinsar-me allà endins 
on amagues els teus tresors?






Comentaris

  1. Això que expliques és com entrar en un poema, que és ben bé com un girasol reflectint aquest sol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així, Helena! Gràcies com sempre per la teva interpretació.

      Elimina
  2. Trobaràs la llum, els camins, els somriures, els pètals... i tots els tresors. Tot és posar-s'hi.

    ResponElimina
  3. Una magnífica foto que m'ha tret un gran somriure, gràcies!
    Suposo que al fer-la ja has trobat un gran tresor.

    Aferradetes de llum, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, trobar uns gira-sols i fotografiar-los ja és un tresor. Rebre la seva llum groga també.

      Aferradetes de pètals, bonica.

      Elimina
  4. Mirar un camp de gira-sols gairebé enlluerna...Diuen que és una flor que transmet positivitat. La flor va seguint el sol quan creix, però quan ja ha fet la crescuda, sempre mira a l'Est!!!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són molt bonics, individualment i també tots junts en un camp ben gran i ben ple…

      Elimina
  5. Els girasols són preciosos, però acabem de comprovar que fan de mal assecar per conservar-los, a diferència d'altres flors...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he après una cosa nova. No ho he provat mai amb gira-sols. Només he assecat roses i hortènsies, res més.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars