Una fotografia de Xavier Pujol - Aixeta del safareig d'Esterri de Cardós
Un raig que es desfà
en gotes grosses, en fragments.
La mà, al dessota gaudeix ragi com ragi
I els llavis que la tasten,
sadollen la seva set.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...
Quan veig una font, el primer que faig és tocar l'aigua. No sé d'on em ve aquesta mania, sempre que veig aigua hi poso la mà, tingui set o no.
ResponEliminaBona nit!
Aferradetes, nina.
Jo també faig això, sempre. I després la tasto, si no tinc set, faig només un glopet o dos i si en tinc, encara gaudeixo més.
EliminaBona nit, preciosa. Aferradetes
Puc donar fer del vers dels llavis.: en vaig beure a pler...
ResponEliminaBen fet, jo hauria fet el mateix!
EliminaJo sóc de beure molta aigua, aquesta font tan maca me'n fa venir ganes!
ResponEliminaJo també soc de beure molta aigua... les fonts m'atreuen sempre, com un encanteri.
EliminaAixò si li aguantes la mirada al lleó...
ResponEliminaAquest lleó no fa por...
EliminaJo també sóc de posar la mà sota el raig d'aigua de les fonts , per veure si està fresqueta...Aquests dies enrere hauria estat un goig trobar una font així amb la calor que feia...
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme.
I tant! Per refrescar-se bé!!
EliminaBon diumenge, M Roser.