Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Quan veig una font, el primer que faig és tocar l'aigua. No sé d'on em ve aquesta mania, sempre que veig aigua hi poso la mà, tingui set o no.
ResponEliminaBona nit!
Aferradetes, nina.
Jo també faig això, sempre. I després la tasto, si no tinc set, faig només un glopet o dos i si en tinc, encara gaudeixo més.
EliminaBona nit, preciosa. Aferradetes
Puc donar fer del vers dels llavis.: en vaig beure a pler...
ResponEliminaBen fet, jo hauria fet el mateix!
EliminaJo sóc de beure molta aigua, aquesta font tan maca me'n fa venir ganes!
ResponEliminaJo també soc de beure molta aigua... les fonts m'atreuen sempre, com un encanteri.
EliminaAixò si li aguantes la mirada al lleó...
ResponEliminaAquest lleó no fa por...
EliminaJo també sóc de posar la mà sota el raig d'aigua de les fonts , per veure si està fresqueta...Aquests dies enrere hauria estat un goig trobar una font així amb la calor que feia...
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme.
I tant! Per refrescar-se bé!!
EliminaBon diumenge, M Roser.