Jardinera


De les parets despintades en farem mapes, 
De les fustes clivellades i reseques, jardins.
I deixarem que la vida pugui viure-hi, endins.



Comentaris

  1. Recordo molt bé aquesta jardinera, a mi em va agradar molt... serà que les coses velles m'agraden més que les noves... I a la vida només li cal una mica de terra, molt poca, però molt d'amor.

    Aferradetes, nina.

    Ps: Espero i desitjo que estiguis bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt d'amor, sempre és el que li cal a la vida, a tota mena de vida. A la nostra també.

      Aferradetes, Paula i bona setmana que comença.

      Elimina
  2. "Tu respira a poc a poc,
    tranquil.lament,
    que jo et duré l´àire
    d´on bufi el vent.
    Tu adormida en algun lloc,
    serenament,
    que jo et vetllo el somni
    entre la gent"
    Els Pets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier, per la cançó, per compartir i pel missatge tn bonic.

      Elimina
  3. Totes les coses encara que estiguin una mica atrotinades , es poden restaurar...La prova és que aquí hi reneix la vida, i fa un bon contrast!
    Bon diumenge, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, M Roser. No defallir en l'intent d'embellir la vida.
      Bona setmana, maca!

      Elimina
  4. Això sí que és treure petroli de les adversitats.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars