Jardinera
De les parets despintades en farem mapes,
De les fustes clivellades i reseques, jardins.
I deixarem que la vida pugui viure-hi, endins.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Recordo molt bé aquesta jardinera, a mi em va agradar molt... serà que les coses velles m'agraden més que les noves... I a la vida només li cal una mica de terra, molt poca, però molt d'amor.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Ps: Espero i desitjo que estiguis bé.
Molt d'amor, sempre és el que li cal a la vida, a tota mena de vida. A la nostra també.
EliminaAferradetes, Paula i bona setmana que comença.
De la prosa en farem poesia...
ResponEliminaHo provem cada dia...
Elimina"Tu respira a poc a poc,
ResponEliminatranquil.lament,
que jo et duré l´àire
d´on bufi el vent.
Tu adormida en algun lloc,
serenament,
que jo et vetllo el somni
entre la gent"
Els Pets
Moltes gràcies, Xavier, per la cançó, per compartir i pel missatge tn bonic.
EliminaTotes les coses encara que estiguin una mica atrotinades , es poden restaurar...La prova és que aquí hi reneix la vida, i fa un bon contrast!
ResponEliminaBon diumenge, Carme.
Segur que sí, M Roser. No defallir en l'intent d'embellir la vida.
EliminaBona setmana, maca!
Això sí que és treure petroli de les adversitats.
ResponEliminaSi més no, s'intenta...
Elimina