Contemplació
Pla de l'Estany - Borgonyà
Claror en bisell
damunt de la rosada
i es torna gebre.
Davant del blat.
Contemplació silent.
El groc m'arriba.
Un gran silenci
s'estén sobre el paisatge.
Només el riu.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Tots tres m'agraden molt, però el primer és sublim. La rosada que es torna gebre és el que pot passar amb la infantesa. La claror en bisell és una sinestèsia molt ben trobada en relació amb aquests camps que es mostren oblíquament.
ResponEliminaLa fotografia és primavera en estat pur!
Ho vaig veure l'altre dia, caminant, que la claror del matí, amb el sol baix, tan oblíqua feia que la rosada semblés gebre. Al primer moment vaig pensar "gebre, en aquesta època de l'any?" era impossible ivaig veure que era un efecte òptic de com venia la claror, si mirava en una altra direcció aquest efecte ja no hi era. No em podia estar d'escriure-ho, tot i que no va passar precosament en aquest camp de la foto, ni vaig pensar a fer cap foto, que en deixés constància. Gràcies, Helena!
EliminaNomés cal això per arribar a la contemplació,
ResponEliminasilenci i tots els sentits oberts a la natura.
Aferradetes d'un dia d'estiu.
"Tots els sentits oberts2, que maco és dir-ho i sobretot fer-ho... gràcies, sa lluna, aferradetes de bon temps.
EliminaEstaria moltes estones contemplant aquest paisatge, si pot ser en silenci millor...Aquí si que hi he estat, vaig anar molts anys a fer turisme rural al Pla de l' Estany!
ResponEliminaEl blau del cel, el groc de la colza i el verd dels cereals, una bonica paleta de colors...
Bon vespre, Carme.
És molt bonic el Pla de l'Estany, te'l deus conèixer bé si hi vas anar molts anys. Jo, potser una mica més de passada, però també el conec bastant.
EliminaBon vespre i bon diumenge!
El silenci és important. Ens diu moltes coses.
ResponEliminaA vegades costa aconseguir-lo, però tens tota la raó, en totes dues frases.
EliminaQuina fotografia més bonica, m'hi estaria hores, contemplant. I com diu la Roser, millor en silenci, si hi ha sons que siguin de la natura: ocellets, aigua...
ResponEliminaI m'agraden molt els teus haikus, tots tres descriuen molt bé aquesta fotografia, que amb senzills elements arriba molt endins.
El so de l'aigua és molt agradable de sentir. No és silenci, però gairebé és millor. Gràcies, Núria!
Elimina