Banc a Saus


Diu aquesta plaqueta daurada:  "En aquest lloc, el senyor Jaume Batlle, gran home de bé, passava llargues estones de pau, soledat, tristesa i nostàlgia els darrers dies de la seva vida, segurament amb  ocults pensaments d'un home savi que mai no va manifestar.  Asseieu-vos lliurement aquí, sols o ben acompanyats, per trobar la pau interior."

Sec, poc a poc, amb la calma que em dona passejar sola, sense presses, mentre el meu acompanyant dibuixa i pinta.  Provo de retrobar les absències, totes aquelles que em donen pau interior, les conegudes, però també les desconegudes, com el senyor Jaume Batlle, de qui no havia sentit a parlar mai abans. Potser és el silenci, potser el sol d'hivern que encara feia de bon rebre, Potser la suggestió del petit rètol daurat. Somric perquè em costa poc sentir la pau interior.  Veniu, seieu al meu costat, ja veureu!


Comentaris

  1. Quina sort que tens, Carme!. A mi em costa molt, crec que va per dies o per setmanes, segons li vingui de gust a la pau.
    M'ha resultat molt curiosa la placa que li han dedicat al senyor Jaume Batlle. Trobo que és un banc molt maco... venc a seure una estona amb tu i, si no puc aconseguir pau, almenys farem una xerradeta.

    Bon dia, preciosa!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo crec que va per temporades, Paula. Segons com estem nosaltres.
      A mi em va cridar molt l'atenció aquesta plaqueta, em va semblar un molt bon homenatge i record cap a aquest "gran home de bé".

      Vine, vine a seure, que ben acompanyades, la pau també arriba, encara que sigui d'una altra manera... Bon vespre, bonica!

      Suprimeix
  2. Amb els temps que corren tots anem més atabalats del que voldríem i per això  la pau interior és un bé difícil de trobar. Ara bé, posats a buscar-la pocs llocs seran millors que aquest racó que en ensenyes. Em sembla un lloc preciós, però potser és perquè a mi sempre m'han agradat aquests carrers Nous... tan vells. :-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, fa molta gràcia com es conserva el nom de Carrer Nou, al llarg dels anys, quan de nou ja no en té res. Com el pont de Camprodon, que és el més antic de la vila i en diuen el Pont Nou.

      Suprimeix
  3. Qui va escriure això del senyor Batlle se l'estimava molt, moltíssim. Caldrà provar-ho amb el banc.

    Jo tampoc sóc de trobar fàcilment la pau interior, però amb el temps he anat aprenent a fer amb ella com amb els bolets: millor fer-ne una cistella, per suposat; però si no pot ser, sempre queda gaudir-ne del passeig...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No tinc cap dubte que tu gaudeixes de totes les teves passejades... i ensles fas gaudir també quan les comparteixes i finalment això és el que compta.

      Suprimeix
  4. Un banc molt bonic per seure a meditar i buscar com dius tu la pau interior, aquí és fàcil de trobar...
    M'ha fet gràcia, perquè si aquest és el carrer Nou, com deu ser el Vell !!!
    Bon vespre Carme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hi ha moments que cal aprofitar i aquest n'era un.

      He, he, he... aquests carrer nou, devia ser nou al seu dia...

      Suprimeix
  5. En veure la imatge per primer cop, el carrer de l'esquerra m'ha recordat un dels carrers del poble de Mura (al Bages).
    Molt bonica la imatge, vénen ganes de seure en aquest banc i buscar-hi la tan anhelada pau interior que a vegades costa tant de trobar. Però ni que sigui per una estona, val la pena gaudir-la.

    Bon vespre, Carme

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És a Saus, un petit nucli del municipi de Camallera, a l'Alt Empordà. Mura també té racons i carrers preciosos.

      Bon vespre, Núria!

      Suprimeix
  6. Fes-me un lloc al teu costat....
    Ja hi sóc!

    ResponSuprimeix

Publica un comentari

Publicacions populars