divendres, 26 de febrer del 2021

Solitud

 AGUS Per la serra de Ponent

La solitud
a la vora dels pals
es fa més ampla.
.........................................................Carme Rosanas



Una figura

de tant que caminava

era migdia
...................................................Xavier Pujol


Era migdia,
el camí inacabable.
Ofec i enyor.
.......................................................Carme Rosanas

Ofec i enyor
a la vora dels pals.
Plors i tristesa.
...............................................sa lluna

Plors i tristesa.
Les passes mesurades
ens encarrilen
.........................................................Carme Rosanas
















dimecres, 24 de febrer del 2021

Tanca i tanka


Fruits de palmera 
pengen sobre la tanca.
Les seves branques
filtren retalls de cel.
En clau de sol.

dilluns, 22 de febrer del 2021

Jugar és salut: tautogrames

Al Racó de Sa lluna, si allà, ente el Mediterrani i la lluna, fem salut, jugant, jugant amb les paraules.  

I és que hem trobat un joc que ens ha engrescat a participar. 

Moltes gràcies sa lluna!!!

Jugant amb la lletra E:

Els estels espurnejaven. Entre envans envernissats, ells estimaven efusius. Encerts encesos encaixaven engelosits. Encantats, ells endevinaven encontres encisadors. Eren equilibristes enjogassats escrivint epílegs essencials.

Participació d'en McAbeu:

Neocolonialistes necis narcotitzen nacions narrant negocis netament nauseabunds. Nostàlgia neofeixista notòriament nociva nodreix nefasts nigromants nerviosos. Netegem neguits, neguem neutralitat... només necessitem no negligir.

Participació de sa lluna:

Veure valents vividors vulnerant vergonyes veïnals. Vaticino venjança!

divendres, 19 de febrer del 2021

Relats conjunts de febrer: La defenestració

Václav BROŽÍK, 1890, La Defénestration, 1618 Václav BROŽÍK, 1890, La Defénestration, 1618

Tant és que anem amb capes i barrets
que portem americana i corbata
o samarretes mig estripades.
Tal li fa que duem vestits llargs i farbalans
o texans o mini faldilles, 
o vestits jaqueta elegants.
Sempre hi haurà persones humanes 
honestes, decents i pacífiques
i d'altres malvades i violentes.
El gènere humà és un espècie en fallida.
Em faré ocell per a poder sobrevolar-nos.

dimecres, 17 de febrer del 2021

Portal a Súria


Tot em sembla molt lluny 
i no acabem d'arribar mai al final,
de tants murs per travessar.
No parem de passar portes i portes
i sempre sembla que som al mateix lloc.
Però jo crec que no hi som, 
només que hi ha massa gent que ens ho volen fer creure.

Quan s'haurà acabat del tot 
la paciència i l'esperança,
haurem de despertar el gegant que tants volen adormit.



dilluns, 15 de febrer del 2021

Rosa dels vents del Turó de Can Mates


Dalt del Turó de can Mates
hi ha una rosa dels vents.
El dia que vaig pujar-hi 
bufava des de Ponent.


Si mirava al Nord-Oest
com que el Mestral no ventava,
em mirava Montserrat
que és la muntanya més màgica.


Si arriba la tramuntana
no pugis fins la carena
que se t'endurà la bici
i seràs ànima en pena.


Si el Gregal pentina el poble
te n'arribarà l'olor
de glicines, de geranis 
i del gessamí més bo.

En Xavier Pujol fa la seva aportació amb vent de Llevant:

De llevant arriba un aire
que anuncia un nou canvi
de bondat se sent la flaire
ai, si ho veiés el meu avi.
.............................................................................Xavier Pujol


Una cançó molt adient que m'ha ofert i m'ha recordat sa lluna:


Faci el vent que vulgui fer,
si és el vent de l'art que bufa
ens allibera i captiva
per molt que sigui invisible

.......................................................................Helena Bonals

divendres, 12 de febrer del 2021

Lletres i fils de febrer: Gegant


Hi ha un gegant adormit, sota la neu tan freda.
La neu pensava que l'havia vençut
amb el seu pes i la seva quietud.
Però el gegant no es mor de fred: és de terra.

És fet de terra  ferma i de prats i turons verds
de muntanyes i de valls, de vinyes i camps sembrats,
i de cales i de platges i també grans espadats.
Si no coneixes la terra, no saps pas allò que et perds.

Resisteix malgrat els segles de passar-la a foc i sang
Si el foc no la va malmetre, el fred tampoc ho farà.
Cap baralla, ni mentida, ni calúmnia, no podrà
enterrar-lo i fer que mori: el gegant despertarà.

dimecres, 10 de febrer del 2021

Súria


Potser seurem en un banc,
Tot just sortint del túnel.
Vora el mirador
amb el poble i el paisatge als peus,
recordarem qui som
i potser on anàvem
i refarem o buscarem nous camins.
Hi ha coses que són com són.
I altres que són com les fem.

dilluns, 8 de febrer del 2021

Colors a les tanques

Em calen colors, 

mentre romancegen les hores del dia.


Jo vull veure el cel per damunt les tanques,

que es filtri la llum per entre les fulles

i aturar-los tots a la cantonada,

d'un carrer vell i prou conegut, 

on tothom hi passa.


Em calen colors,

per omplir els papers, per omplir pantalles,

quan en hores grises,  em sobra tant blanc,

i la boira humida difumina totes les mirades.


Em calen colors

per fer cada ratlla, per dibuixar un mot, per dir cada lletra.

divendres, 5 de febrer del 2021

Ànecs al Ter


Tornarà a ser estiu per a tu i per a mi, 
seurem sobre l'herba, vora el riu
a prop dels ànecs mandrosos
que reposen a l'ombra dels verns.

Serem mirall i aigua que flueix.
I en els esguards ens creixeran les ales
per poder volar d'estiu a estiu, sense mesura.


dimecres, 3 de febrer del 2021

Torre de defensa amb els pèls de punta

De la  masia de Can Monmany a Valldoreix


Ella ens avisa

amb els seus pèls de punta:

Tot és en risc.


Sobre el cel blau,

es manté, vigilant.

És testimoni.


Tanta indecència

no es venç amb espitlleres.

Tenim els vots.

...............................................................Carme

Majestuosa
guaita tot l'horitzó
tan blau i nítid.

Despentinada
mig al sol, mig a l'ombra
nua, s'eleva.

.................................................................Núria


dilluns, 1 de febrer del 2021

Pati a Sant Pere de Vilamajor


Un dia es va adonar, que malgrat que semblava que a casa seva tot estava en ordre: la casa, la família, els hàbits, alguna cosa havia canviat, la diferència era quasi impalpable. S'hi va haver de fixar molt per descobrir-la. S'havien perdut unes quantes paraules, aquelles que parlaven en futur, ja no existien, no es pronunciaven mai. Sense projectes i sense somnis per mirar endavant, no van tenir més remei que viure el moment present.  


Sempre, el caliu era més enllà I el camí li semblava fred com la pedra. Malgrat tot, veia la bellesa al seu voltant.