Una figura
de tant que caminava
a la vora dels pals.
Plors i tristesa.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Una figura
de tant que caminava
Al Racó de Sa lluna, si allà, ente el Mediterrani i la lluna, fem salut, jugant, jugant amb les paraules.
I és que hem trobat un joc que ens ha engrescat a participar.
Moltes gràcies sa lluna!!!
Jugant amb la lletra E:
Els estels espurnejaven. Entre envans envernissats, ells estimaven efusius. Encerts encesos encaixaven engelosits. Encantats, ells endevinaven encontres encisadors. Eren equilibristes enjogassats escrivint epílegs essencials.
Participació d'en McAbeu:
Neocolonialistes necis narcotitzen nacions narrant negocis netament nauseabunds. Nostàlgia neofeixista notòriament nociva nodreix nefasts nigromants nerviosos. Netegem neguits, neguem neutralitat... només necessitem no negligir.
Participació de sa lluna:
Veure valents vividors vulnerant vergonyes veïnals. Vaticino venjança!
Em calen colors,
mentre romancegen les hores del dia.
Jo vull veure el cel per damunt les tanques,
que es filtri la llum per entre les fulles
i aturar-los tots a la cantonada,
d'un carrer vell i prou conegut,
on tothom hi passa.
Em calen colors,
per omplir els papers, per omplir pantalles,
quan en hores grises, em sobra tant blanc,
i la boira humida difumina totes les mirades.
Em calen colors
per fer cada ratlla, per dibuixar un mot, per dir cada lletra.
![]() |
| De la masia de Can Monmany a Valldoreix |
Ella ens avisa
amb els seus pèls de punta:
Tot és en risc.
Sobre el cel blau,
es manté, vigilant.
És testimoni.
Tanta indecència
no es venç amb espitlleres.
Tenim els vots.
...............................................................Carme
Majestuosa
guaita tot l'horitzó
tan blau i nítid.
Despentinada
mig al sol, mig a l'ombra
nua, s'eleva.
.................................................................Núria
Sempre, el caliu era més enllà I el camí li semblava fred com la pedra. Malgrat tot, veia la bellesa al seu voltant.