Súria
Potser seurem en un banc,
Tot just sortint del túnel.
Vora el mirador
amb el poble i el paisatge als peus,
recordarem qui som
i potser on anàvem
i refarem o buscarem nous camins.
Hi ha coses que són com són.
I altres que són com les fem.
Barberà del Vallès
Fa 2 dies
Fes-m'hi un lloc. Al banc i a la sortida del túnel.
ResponSuprimeixFet! Ens hi trobarem!
SuprimeixSiguin com siguin les coses,
ResponSuprimeixcrec que compartides en aquest banc (per exemple),
les faran més bones de dur.
Aferradetes, Carme.
T'hi farem un lloc també, Paula! Aferradetes!
SuprimeixNo ens podem queixar de tot el que podem fer nosaltres.
ResponSuprimeixNo sé què dir-te, sovint sento que estem molt limitats en general i que estic molt limitada, jo en particular. Voldria poder fer més moltes coses de les que puc fer.
SuprimeixQuan jo era petita no podíem seure al banc de la sortida del túnel, perquè no hi havia túnel , contemplàvem el poble , mentre caminàvem pels revolts de la carretera...El pare era de Súria, tinc el paisatge ben present!
ResponSuprimeixPetonets, Carme.
Vols dir que aquest pas per sota les cases no hi era? Ostres! M'he quedat ben parada... o potser parles d'un altre túnel, no ho sé. Súria és un poble ben bonic i ben especial, molt ell mateix, amb una situació geogràfica privilegiada.
SuprimeixJo aquest túnel, ara no l'ubico, suposo que és a la ciutat vella! Em pensava que et referies al túnel de la carretera nova que passa per fora del poble...
SuprimeixSúria és un poble que té personalitat. L'única pega és que és molt humit...Jo encara hi tinc molta família, molts cosins i els seus fills...
Sí, sí, és a la ciutat vella... és cert, té personalitat. Tenir-hi família ja vol dir sentir-lo una mica teu.
SuprimeixAquesta última frase, impresa, emmarcada i penjada ven a propet per poder-la veure sovint.
ResponSuprimeixDoncs sí... tantes vegades actuem sense pensar que estem construint "moments futurs" i no sempre com els construïm com els voldríem.
Suprimeix