Parc

Un horitzó ni molt proper ni molt llunyà,

una tardor qualsevol i un llit de fulles seques.

I passejar, com si tingués tot el temps del món,

encara que sempre sembla que tingui les hores comptades.

I el silenci, la quietud, la solitud buscada

viure l'instant present, com si ningú esperés res de mi.

El so de les meves passes, com la banda musical dels somnis.

Comentaris

  1. Quan la solitud és buscada no fa nosa. No sé on vaig llegir "M'agrada estar sola però odio sentir-me sola".
    Molt maco això de la banda musical dels somnis, encara que sigui a la tardor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que tothom busca allò que no li és fàcil de tenir. A mi també m'agrad estar sola, i no n'acostumo a estar mai. Qui sap si m'agrada precisament per això.

      Elimina
  2. Tot el poema-pensament-filosofia, si en sabés, el podria signar.
    El final, encara més: "El so de les meves passes, com la banda musical dels somnis".

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada coincidir, doncs... Ara, pel que fa a la banda musical, segur que tu en trobes de molt millors...

      Elimina
  3. És quan una es sent realment en pau. Quan el temps no importa, ni la gent; sola, en silenci i un passeig per un indret que fas teu.

    Aferradetes, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé, així, Paula!!! Tal com ho dius. Aferradetes, bonica!

      Elimina
  4. Un "petit delicatesen" , quan es troben moments així.
    Salut !

    ResponElimina
  5. Bonica imatge i més boniques encara les paraules amb què l'has acompanyat.
    Quan et sents còmode en la solitud és quan gaudeixes de pau.
    I no hi ha res millor que viure cada instant, estar en el present.
    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt difícil, per a mi, estar sempre en el moment present, per això els momens en els quals ho aconsegueixo són màgics. Siguin com siguin. Una abraçada, Núria!

      Elimina
  6. Un parc solitari, on poder posar en ordre els pensaments sense qui ningú et destorbi.,,Pots seure en algun banc que són tots per a tu o pots passejar acompanyada del so de les fulles seques o del cant d'algun ocell !!!
    Bon vespre Carme.





    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí estava solitari, el parc quan hi vaig passar... era tardor...
      Bon vespre, M Roser!

      Elimina
  7. Em quede amb tots i cadascun dels versos (i dels desitjos). I la imatge, la pau...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars