Parc
Un horitzó ni molt proper ni molt llunyà,
una tardor qualsevol i un llit de fulles seques.
I passejar, com si tingués tot el temps del món,
encara que sempre sembla que tingui les hores comptades.
I el silenci, la quietud, la solitud buscada
viure l'instant present, com si ningú esperés res de mi.
El so de les meves passes, com la banda musical dels somnis.
Quan la solitud és buscada no fa nosa. No sé on vaig llegir "M'agrada estar sola però odio sentir-me sola".
ResponEliminaMolt maco això de la banda musical dels somnis, encara que sigui a la tardor.
Suposo que tothom busca allò que no li és fàcil de tenir. A mi també m'agrad estar sola, i no n'acostumo a estar mai. Qui sap si m'agrada precisament per això.
EliminaTot el poema-pensament-filosofia, si en sabés, el podria signar.
ResponEliminaEl final, encara més: "El so de les meves passes, com la banda musical dels somnis".
M'agrada coincidir, doncs... Ara, pel que fa a la banda musical, segur que tu en trobes de molt millors...
EliminaÉs quan una es sent realment en pau. Quan el temps no importa, ni la gent; sola, en silenci i un passeig per un indret que fas teu.
ResponEliminaAferradetes, Carme.
Ben bé, així, Paula!!! Tal com ho dius. Aferradetes, bonica!
EliminaUn "petit delicatesen" , quan es troben moments així.
ResponEliminaSalut !
I tant!!! I van escassos! Salut, Artur!
EliminaBonica imatge i més boniques encara les paraules amb què l'has acompanyat.
ResponEliminaQuan et sents còmode en la solitud és quan gaudeixes de pau.
I no hi ha res millor que viure cada instant, estar en el present.
Una abraçada, Carme!
És molt difícil, per a mi, estar sempre en el moment present, per això els momens en els quals ho aconsegueixo són màgics. Siguin com siguin. Una abraçada, Núria!
EliminaUn parc solitari, on poder posar en ordre els pensaments sense qui ningú et destorbi.,,Pots seure en algun banc que són tots per a tu o pots passejar acompanyada del so de les fulles seques o del cant d'algun ocell !!!
ResponEliminaBon vespre Carme.
Sí estava solitari, el parc quan hi vaig passar... era tardor...
EliminaBon vespre, M Roser!
Em quede amb tots i cadascun dels versos (i dels desitjos). I la imatge, la pau...
ResponEliminaGràcies, Pep, ho compartim doncs!
Elimina